Activitat 25: Investigació sobre els principis morals paràgraf.107

No, dieu; la moralitat consisteix en la relació de les accions morals amb la regla del més just; i són denominades bones o dolentes, segons concordin o no amb ella. Què és aquesta regla del més just? En què consisteix? Com es determina? Per la raó, dieu, que examina les relacions morals de les accions. De tal manera les relacions són determinades per la comparació de l’acció amb la regla. I aquesta regla és determinada considerant les relacions morals dels objectes. No és aquest un raonament refinat?

Tot això és metafísica, exclameu. Prou, llavors; no cal més per tenir una forta sospita de falsedat. Sí, contesto, aquí hi ha metafísica, amb tota seguretat, però per la vostra part, que avanceu hipòtesis absurdes que mai poden fer-se intel·ligibles, ni quadrar amb cap cas ni exemple concret. La hipòtesi que defensem és senzilla. Manté que la moralitat és determinada pel sentiment. Defineix que la virtut és qualsevol acció mental o qualitat que doni a l’espectador un sentiment plaent d’aprovació; i vici, el contrari. Passem llavors a examinar un cas concret, a saber, quines accions exerceixen aquesta influència. Considerem totes les circumstàncies en les quals coincideixen aquestes accions i, d’aquí, ens encaminem a extreure algunes observacions generals respecte a aquests sentiments. Si a això ho anomeneu metafísica i trobeu en això quelcom abstrús, no tindreu una altra cosa que fer, sinó reconèixer que el vostre tipus de ment no és apropiat per a les ciències morals.

Idees principals

En aquest text Hume parla sobre la seva teoria de la moral, basada en els sentiments. Afirma que la moral serveix per distingir entre el bé i el mal, donant-te sentiments d'aprovació o de desaprovació.

Títol

Moral amb sentiments

Comentari

Aquest frangment del filòsof empirista Hume, parla sobre la moral. Ell diu que l'única manera de poder diferenciar entre el bñe i el mal és mitjançant els sentiments, al contrari del que diuen els racionalistes que basen la seva moral en la raó. La moral de Hume és criticada perquè sembla egoísta, quan no ho és ja que no busca només la felicitat individual, sinó que també es preocupa per la felicitat de la comunitat a la qual pertany, en altres paraules, busca la màxima felicitat pel major nombre de persones. En el text també trobem la diferència entre virtut i vici, una virtut és aquella bona acció que després donarà el sentiment d'aprovació esmentat anteriorment, i el vici és aquella acció que després donarà un sentiment de desaprovació.

Comparació

Hume i Mill comparteixen la mateixa moral, un emotivisme moral, on els nostres sentiments guien les nostres actuacions. Ambos autors Es basen en la màxima felicitat per al major nombre de persones. L’ utilitarisme no és una teoria egoista , ja que aquesta teoria entén que cada persona ha de tenir en compte no noms la seva felicitat , sinó la de la comunitat a la qual pertany.

Segons Mill i Hume les nostres actuacions estan mogudes per els nostres sentiments fugint del dolor i buscant el plaer. Les persones tenen els sentiments de empatia, que ens permet posar-nos en el lloc dels altres i es això el que ens mou actuar bé.