El nostre autor comença amb una sèrie de definicions. Anomena percepció qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment, adés emprant els nostres sentits, adés impulsats per la passió, adés exercint els nostres pensaments o la nostra reflexió. Divideix les nostres percepcions en dues classes: impressions i idees. Quan sentim una passió o emoció de qualsevol tipus o tenim imatges dels objectes externs transmeses pels nostres sentits, la percepció de la ment l’anomena impressió, paraula que empra en un sentit nou. Quan reflexionen sobre la passió o l’objecte que no és present, aquesta percepció l’anomena idea. Per tant, les impressions són les nostres percepcions més vívides i fortes; idees, les que són més pàl·lides i dèbils. Aquesta distinció és evident, tant com la que hi ha entre sentir i pensar.
La primera proposició que avança és que totes les nostres idees o percepcions dèbils és deriven de les nostres percepcions fortes, i que no podem pensar mai en cap cosa que no hàgim vist fora de nosaltres o sentit en les nostres ments. Aquesta proposició sembla equivalent a aquella que tant d’esforç li va costar d’establir a Locke: no hi ha idees innates. Només cal observar, com una inexactitud d’aquest famós filòsof, el fet de comprendre totes les nostres percepcions sota el terme d’idea; en aquest sentit és fals que no tinguem idees innates. Ja que és evident que les nostres percepcions més fortes, o impressions són innates; i que l’afecció natural, l’amor a la virtut, el ressentiment i tota la resta de passions sorgeixen immediatament de la naturalesa. Estic convençut que qualsevol que considerés la qüestió sota aquest punt de vista seria capaç de reconciliar totes les parts. Malebranche es trobaria en un compromís per assenyalar un pensament de la ment que no representés alguna cosa de sentida prèviament, bé sigui internament o per mitjà dels sentits externs; i es veuria obligat a admetre que, encara que puguem compondre, barrejar, augmentar i disminuir les nostres idees, totes es deriven d’aquestes fonts. Per la seva banda, Locke, d’altra banda, admetria fàcilment que totes les passions són una mena d’instints naturals que deriven únicament de la constitució originària de la ment humana.
IDEES PRINCIPALS
En aquest text Hume divideix les percepcions en dues classes: les impressions que són les percepcions més fortes i clares; i les idees, les que són més dèbils i menys clares. Nega l'existència de les idees innates i li dòna més importància a les impressions que a les idees.
TÍTOL
Percepcions
COMENTARI
En aquest fragment Hume ens parla de les percepcions, que es tot allò que podem tenir a le ment, tant els pensaments o pels sentits. Parla de la divisió d'aquestes percepcions en dos classes, les impressions(allò clar, allò que percebem gracies als sentits) i les idees (alló no tant clar, allò que pensem. Hume, per tant, dona més importància a les impressions que a les idees, afirmant que les idees són les copies i no alreves com s'havia dit anteriorment. Per poder parlar d'alguna cosa, primer l'hem d'haver vist per això el meu llenguatge té límits i és precisament aquest. És també aquesta la raó de perquè no existeixen idees innates. Poso com a exemple de les impression e idees el següent: si t'imagines un tigre no pots comptar les ratlles que té perquè no ho pots distingir bé, només tens com una imatge borrosa a la ment, mentre que si el veus el tigre si que ho distingueixes tot i ets capaç de comptar-les.
COMPARACIÓ
Aquest fragment el podem comparar amb Locke que afirma que no existeixen les idees innates igual que Hume i que tot el conèixement prové de l'experiència. També el podem comparar amb Plató ja que Plató donava més importància a les idees que a les coses afirmant que les coses eren copies de les idees. Per a Hume pasa el contrari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario