Activitat 23: Abstract

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.

Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?

Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

Idees principals

En aquest fragment, Hume fa referencia a la crítica del principi de causalitat. Diu que no es pot demostrar que el futur hagi de tenir una relació amb el passat i que tampoc pot demostrar que la naturaleza actua sempre igual.

També afirma que allò que determina el que esperem en un futur és l’habit o el costum, però no hiha cap fonament per esperar que en el futur les mateixes causes provoquien els mateixos efectes. Finalment, posa com a exemple la bola de billar per defensar les seves idees.

Títol

Animals de costum

Comentari

En aquest fragment que pertany a l’Abstract (resum de la naturaleza humana), Hume fa una crítica del principi de causalitat. Diu que no pot demostrar que la naturaleza actuii seguient el mateix esquema perquè amb la experiencia podem veure com la naturaleza presenta canvis. És posible que canvii i no podem demostrar que sigui fals allò posible. Afirma que Adam anb tota la seva ciencia no podría haver dit que succeiria per que no té experiencia.

Sobre que el futur hagi de tenir una relació amb el passat, tampoc no pot ser demostrat perquè tots els enunciats que expliquen un fet A seguit d’un fet B es basen en l’experiència, en el passat i per tant estaríem donant per cert uns enunciats que ja es nasen en aquesta relació, per tant no es pot admetre com a prova.

Hume, també afirma que allò que determina el que esperem en un futur és l’hàbit o el costum. Posa coma exemple la bola de billar dient que quan tu li dones un cop, la teva ment anticipa el que succeirà basant-se en allò que està acostumat a veure o a succeir però no hi ha cap fonament que provi que les mateixxes causes hagin de provocar els mateixos efectes. Allò que fa que actui un objecte en la manera que ho fa no la coneixem i per tant si nomès veiem les qualitas sensibles no podem pensar que aquelles forces actuïn sempre igual.

Hume finalitza dient que som guiats pel costum i no per la raó criticant el racionalisme.

Comparació

Aquest text de Hume, filòsof empirista, es pot comparar amb Decartes, un filòsof racionalista que defensa el mètode deductiu i el principi de causalitat. Tot efecte li segueix la seva causa i per tant si sempre hem observat que desprès de A li seguien B, podem deduir que sempre desprès de A li seguirà B.