De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre és moltescèptica, i tendeix a dar-nos una noció de les imperfeccions i límits estrets de l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i la creença que l’acompanya s’explica només com un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem en una cosa qualsevol de l’existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostre autor insisteix en altres - i variats - tòpics escèptics, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si la naturalesa no fos massa forta per impedir-nos-ho.
Idees principals
En aquest text Hume fa un resum de la seva filosofia on es veu clarament el seu escepticisme. Hume afirma que la base del conèixement és l'experiència i és l'habit el que ens guia en la vida, però no ens dóna coneixement sino creença.
Títol
Hume escèptic
Comentari
En aquest text Hume fa una síntesi de la seva filosofia i afirma dient que la base del coneixement són els sentits, l'experiència. També diu que nosaltres som animals de costum i és aquest hàbit el que ens guia en la vida. D'aquesta manera critica el principi de causalitat. Per exemple, que cada dia surti el Sol, no ho podem saber amb seguretat. Ho diem per costum però no podem estar 100 % segurs de que el Sol surtirà a l'altre dia. Finalitza ciriticant la raó com a mètode de coneixement.
Comparació
Aquest text es pot comparar amb tots els autors esceptics que no creuen en la veritat absoluta. També el podem comparar amb Plató quan estam dintre de la caverna que negava l'existència dels objectes sensibles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario