Activitat 21: Identitat persona

Acabaré les disquisicions d’aquest autor, tot comentant dues opinions que sembla que li són peculiars, com ho són gairebé tota la resta. Afirma que l’ànima, en la mesura en que podem concebre-la, no és res més que un sistema o una successió de percepcions diferents - com les de calor i fred, amor i odi, pensaments i sensacions -, totes elles reunides, però mancades de simplicitat o identitat perfectes. Descartes defensava que el pensament era l’essència, de la ment, no aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això ens sembla que és del tot inintel·ligible, ja que tot allò que existeix és particular, i així ho han de ser també les nostres percepcions particulars que formen les nostres ments. Recalco que formen les nostres ments, no que hipertanyen. La ment no és una substància en la qual s’inhereixen les percepcions. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la noció cartesiana que el pensament, o la percepció en general, és l’essència de la ment. No tenim idea de cap tipus de substància, perquè només tenim idees d’allò que prové d’alguna impressió, i no tenim cap impressió de cap substància, ja sigui material o espiritual. No coneixem res més que qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea de cos, un préssec - per exemple - és tan sols la idea d’un tast, d’un color, d’una figura, d’unes dimensions, d’una consistència, etc. De la mateixa manera, la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars, sense noció de cap cosa que pugui anomenar-se substància, simple o composta.

Idees principals

En aquest text de David Hume és un fragment de l’Abstract el filòsof es critica la idea del jo de Decartes, que defensava que el jo era l'essencia. Hume ho critica dient que la identitat personal és ua successió de percepcions, va canviant i per ser vàlid hauria de procedir d'una impressió permanent.

Títol

Crítica del jo

Comentari

En aquest text Hume, filòsof empirista, fa una crítica a Decartes. Comença dient que tot el que podem conèixer és allò que podem percebre. Critica la idea del jo de Decartes perquè el jo és una cosa canviant, i per què una impressió sigui vàlida ha de ser no-canviat. Critica també la manera en que té de conèixer les coses ja que Decartes coneix apartir del jo, apartir d'allò que ell havia donat com a invàlid. El jo és una idea indivuvual, i per Hume el que necessitem és un conjunt d'impressions per donar lloc a un objecte. Per exemple la idea de xocolata (olor, gust, forma, color..) que agafem mitjançant l'experiència. El jo és un conjunt de percepcions que la imaginació associa. xq una idea sigui vàlida les impressions haurien de ser permanents. Com les percepcions del jo van canviant en espai i temps jo no soc jo sempre i per tant hi ha un problema: la identitat personal.En resum, Hume critica la idea del jo de Decartes perquè no nomès és una idea que no deriva dels sentits, sinó que a més a més tambré és una idea canviant per tant no pot ser vàlida i és una idea indivudual.

Comparació

Aquest text es pot comparar amb Decartes, ja que defensen idees contràries. Aquest darrer explica que el conecixement parteix del jo ja que pot duptar de tot menys de que està dubtant; i Hume defensa que el coneixement parteix de l'experiència, d'on reben impressions. També el podem comparar amb Aristòtil, on ambdos autors van coincidir en que per tal de que una idea sigui vàlida ha de provenir de l'experiència.