Activitat 28: Mill

Idees principals

En aquest text Mill ens parla de les diferències entre Bentham distingint entre la qualitat i la quantitat de plaers. Per a Mill tots els plaers són diferents en qualitat essent els plaers intel·lectuals superiors que els físics. Per això diu que és millor ser un home insatisfet que un porc satisfet.

Títol

Porc satisfet o savi insatisfet?

Comentari

En aquest text Hume exposa el principi d'utilitarisme que es basa en aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. També explica la diferència bàsica entre Bentham i ell. Mentre que Bentham afirma que tots els plaers són iguals de qualitat i només es diferencien per la quantitat, Mill afirma que els plaers es diferencien per qualitat, essent els plaers basats en la intel·ligència superior als físics ja que duraràn més i seràn més útils per la vida. També afirma que aquelles persones que saben més seràn més insatisfetes que aquelles que saben menys, ja que poden exigir més i coneixen altres coses podent voler aspirar a més. Per exemple una persona que mai a vist un llibre podrà ser feliç només mirant el televisor, mentre que una persona que hago tingut la possiblitat de llegir i li hagi agradat potser veure el televisor no li omplarà i pertant no estarà satisfet. Finalitza dien que és millor ser un savi insatisfet que un porc sastisfet.

Activitat 27: Moral de kant

La moral kantiana

View more presentations from tati3.

Activitat 26: Diferències entre Kant i Aristòtil

Podem diferenciar aquests dos autors en molts punts.

Per començar podem parlar de la moral: la moral de Aristòtil és una ética material, ho sigui que perseguien un fi, la felicitat i la moral de Kant és una moral buida de contingut, una ética formal, ho sigui que no persegueix cap fi, basada en el deure.

Per a Kant la llei moral no es basa en l'experiència sino que és apriori i per a Aristòtil la llei moral es basa en l'experiència, ja que es la pràctica la que ens porta a actuar bé, per tant és aposteriori.

Finalment, també podem comparar aquest dos autors en que la llei moral de Kant és universal, ha de ser vàlida per a tots, mentre que la llei moral de Aristòtil està formada per molts imperatius hipotètics, tantes com a circumstàncies possibles.

Activitat 25: Investigació sobre els principis morals paràgraf.107

No, dieu; la moralitat consisteix en la relació de les accions morals amb la regla del més just; i són denominades bones o dolentes, segons concordin o no amb ella. Què és aquesta regla del més just? En què consisteix? Com es determina? Per la raó, dieu, que examina les relacions morals de les accions. De tal manera les relacions són determinades per la comparació de l’acció amb la regla. I aquesta regla és determinada considerant les relacions morals dels objectes. No és aquest un raonament refinat?

Tot això és metafísica, exclameu. Prou, llavors; no cal més per tenir una forta sospita de falsedat. Sí, contesto, aquí hi ha metafísica, amb tota seguretat, però per la vostra part, que avanceu hipòtesis absurdes que mai poden fer-se intel·ligibles, ni quadrar amb cap cas ni exemple concret. La hipòtesi que defensem és senzilla. Manté que la moralitat és determinada pel sentiment. Defineix que la virtut és qualsevol acció mental o qualitat que doni a l’espectador un sentiment plaent d’aprovació; i vici, el contrari. Passem llavors a examinar un cas concret, a saber, quines accions exerceixen aquesta influència. Considerem totes les circumstàncies en les quals coincideixen aquestes accions i, d’aquí, ens encaminem a extreure algunes observacions generals respecte a aquests sentiments. Si a això ho anomeneu metafísica i trobeu en això quelcom abstrús, no tindreu una altra cosa que fer, sinó reconèixer que el vostre tipus de ment no és apropiat per a les ciències morals.

Idees principals

En aquest text Hume parla sobre la seva teoria de la moral, basada en els sentiments. Afirma que la moral serveix per distingir entre el bé i el mal, donant-te sentiments d'aprovació o de desaprovació.

Títol

Moral amb sentiments

Comentari

Aquest frangment del filòsof empirista Hume, parla sobre la moral. Ell diu que l'única manera de poder diferenciar entre el bñe i el mal és mitjançant els sentiments, al contrari del que diuen els racionalistes que basen la seva moral en la raó. La moral de Hume és criticada perquè sembla egoísta, quan no ho és ja que no busca només la felicitat individual, sinó que també es preocupa per la felicitat de la comunitat a la qual pertany, en altres paraules, busca la màxima felicitat pel major nombre de persones. En el text també trobem la diferència entre virtut i vici, una virtut és aquella bona acció que després donarà el sentiment d'aprovació esmentat anteriorment, i el vici és aquella acció que després donarà un sentiment de desaprovació.

Comparació

Hume i Mill comparteixen la mateixa moral, un emotivisme moral, on els nostres sentiments guien les nostres actuacions. Ambos autors Es basen en la màxima felicitat per al major nombre de persones. L’ utilitarisme no és una teoria egoista , ja que aquesta teoria entén que cada persona ha de tenir en compte no noms la seva felicitat , sinó la de la comunitat a la qual pertany.

Segons Mill i Hume les nostres actuacions estan mogudes per els nostres sentiments fugint del dolor i buscant el plaer. Les persones tenen els sentiments de empatia, que ens permet posar-nos en el lloc dels altres i es això el que ens mou actuar bé.

Activitat 24: Realitat exterior

De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre és moltescèptica, i tendeix a dar-nos una noció de les imperfeccions i límits estrets de l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i la creença que l’acompanya s’explica només com un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem en una cosa qualsevol de l’existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostre autor insisteix en altres - i variats - tòpics escèptics, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si la naturalesa no fos massa forta per impedir-nos-ho.

Idees principals

En aquest text Hume fa un resum de la seva filosofia on es veu clarament el seu escepticisme. Hume afirma que la base del conèixement és l'experiència i és l'habit el que ens guia en la vida, però no ens dóna coneixement sino creença.

Títol

Hume escèptic

Comentari

En aquest text Hume fa una síntesi de la seva filosofia i afirma dient que la base del coneixement són els sentits, l'experiència. També diu que nosaltres som animals de costum i és aquest hàbit el que ens guia en la vida. D'aquesta manera critica el principi de causalitat. Per exemple, que cada dia surti el Sol, no ho podem saber amb seguretat. Ho diem per costum però no podem estar 100 % segurs de que el Sol surtirà a l'altre dia. Finalitza ciriticant la raó com a mètode de coneixement.

Comparació

Aquest text es pot comparar amb tots els autors esceptics que no creuen en la veritat absoluta. També el podem comparar amb Plató quan estam dintre de la caverna que negava l'existència dels objectes sensibles.

Activitat 23: Abstract

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.

Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?

Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

Idees principals

En aquest fragment, Hume fa referencia a la crítica del principi de causalitat. Diu que no es pot demostrar que el futur hagi de tenir una relació amb el passat i que tampoc pot demostrar que la naturaleza actua sempre igual.

També afirma que allò que determina el que esperem en un futur és l’habit o el costum, però no hiha cap fonament per esperar que en el futur les mateixes causes provoquien els mateixos efectes. Finalment, posa com a exemple la bola de billar per defensar les seves idees.

Títol

Animals de costum

Comentari

En aquest fragment que pertany a l’Abstract (resum de la naturaleza humana), Hume fa una crítica del principi de causalitat. Diu que no pot demostrar que la naturaleza actuii seguient el mateix esquema perquè amb la experiencia podem veure com la naturaleza presenta canvis. És posible que canvii i no podem demostrar que sigui fals allò posible. Afirma que Adam anb tota la seva ciencia no podría haver dit que succeiria per que no té experiencia.

Sobre que el futur hagi de tenir una relació amb el passat, tampoc no pot ser demostrat perquè tots els enunciats que expliquen un fet A seguit d’un fet B es basen en l’experiència, en el passat i per tant estaríem donant per cert uns enunciats que ja es nasen en aquesta relació, per tant no es pot admetre com a prova.

Hume, també afirma que allò que determina el que esperem en un futur és l’hàbit o el costum. Posa coma exemple la bola de billar dient que quan tu li dones un cop, la teva ment anticipa el que succeirà basant-se en allò que està acostumat a veure o a succeir però no hi ha cap fonament que provi que les mateixxes causes hagin de provocar els mateixos efectes. Allò que fa que actui un objecte en la manera que ho fa no la coneixem i per tant si nomès veiem les qualitas sensibles no podem pensar que aquelles forces actuïn sempre igual.

Hume finalitza dient que som guiats pel costum i no per la raó criticant el racionalisme.

Comparació

Aquest text de Hume, filòsof empirista, es pot comparar amb Decartes, un filòsof racionalista que defensa el mètode deductiu i el principi de causalitat. Tot efecte li segueix la seva causa i per tant si sempre hem observat que desprès de A li seguien B, podem deduir que sempre desprès de A li seguirà B.

Activitat 22: Relacions d'idees i qüestions de fet

Idees principals

Hume en aquest text diu que tots els objectes poden ser dividits en dos: en relacions d’idees i en qúestions de fet tal i com ho diu el títol del text.

Les relacions d’idees són aquelles que són i no poden ser d’una altra manera, mentre que les qüestions de fet són aquelles que poden ser d’una altra manera, de tenir contraris.

Títol

Els objectes de la raó

Comentari

Aquest text pertany a David Hume, un empirista radical que viu en el context de la il·lustració. El text pertany a l’investigació sobre l’enteniment humà un resum del Tractat de la naturalesa humana que va ser tot un fracàs. Aquí Hume ens comenta que tots els objectes de la raó es poden dividir en dos realitats: relacions d’idees i qüestions de fet. La diferencia entre aquestes dues realitats és que les relacions d’idees abarca les ciencias de la geometría, àlgebra i aritmética, tot allò que és i no pot ser d’una altra manera, no venen de l’experiència; mentre que les qüestions de fet són aquelles resalitats que si poden ser d’una altra manera, que si poden permeten contraris i el seu contrari no implica una contradicció, depenen de la experiencia. Per exemple un triangle, una figura geométrica amb 3 angles i si té més o menys de tres angles deixa de ser un triangle. Les qüestions de fet, al contrari pot permetre una altra possibilitat. És molt probable que no hi hagi un terretrèmol però la mateixa manera que no pot succeïr pot fer-ho. El contrari és posible i no comporta contradicció.

Activitat 21: Identitat persona

Acabaré les disquisicions d’aquest autor, tot comentant dues opinions que sembla que li són peculiars, com ho són gairebé tota la resta. Afirma que l’ànima, en la mesura en que podem concebre-la, no és res més que un sistema o una successió de percepcions diferents - com les de calor i fred, amor i odi, pensaments i sensacions -, totes elles reunides, però mancades de simplicitat o identitat perfectes. Descartes defensava que el pensament era l’essència, de la ment, no aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això ens sembla que és del tot inintel·ligible, ja que tot allò que existeix és particular, i així ho han de ser també les nostres percepcions particulars que formen les nostres ments. Recalco que formen les nostres ments, no que hipertanyen. La ment no és una substància en la qual s’inhereixen les percepcions. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la noció cartesiana que el pensament, o la percepció en general, és l’essència de la ment. No tenim idea de cap tipus de substància, perquè només tenim idees d’allò que prové d’alguna impressió, i no tenim cap impressió de cap substància, ja sigui material o espiritual. No coneixem res més que qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea de cos, un préssec - per exemple - és tan sols la idea d’un tast, d’un color, d’una figura, d’unes dimensions, d’una consistència, etc. De la mateixa manera, la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars, sense noció de cap cosa que pugui anomenar-se substància, simple o composta.

Idees principals

En aquest text de David Hume és un fragment de l’Abstract el filòsof es critica la idea del jo de Decartes, que defensava que el jo era l'essencia. Hume ho critica dient que la identitat personal és ua successió de percepcions, va canviant i per ser vàlid hauria de procedir d'una impressió permanent.

Títol

Crítica del jo

Comentari

En aquest text Hume, filòsof empirista, fa una crítica a Decartes. Comença dient que tot el que podem conèixer és allò que podem percebre. Critica la idea del jo de Decartes perquè el jo és una cosa canviant, i per què una impressió sigui vàlida ha de ser no-canviat. Critica també la manera en que té de conèixer les coses ja que Decartes coneix apartir del jo, apartir d'allò que ell havia donat com a invàlid. El jo és una idea indivuvual, i per Hume el que necessitem és un conjunt d'impressions per donar lloc a un objecte. Per exemple la idea de xocolata (olor, gust, forma, color..) que agafem mitjançant l'experiència. El jo és un conjunt de percepcions que la imaginació associa. xq una idea sigui vàlida les impressions haurien de ser permanents. Com les percepcions del jo van canviant en espai i temps jo no soc jo sempre i per tant hi ha un problema: la identitat personal.En resum, Hume critica la idea del jo de Decartes perquè no nomès és una idea que no deriva dels sentits, sinó que a més a més tambré és una idea canviant per tant no pot ser vàlida i és una idea indivudual.

Comparació

Aquest text es pot comparar amb Decartes, ja que defensen idees contràries. Aquest darrer explica que el conecixement parteix del jo ja que pot duptar de tot menys de que està dubtant; i Hume defensa que el coneixement parteix de l'experiència, d'on reben impressions. També el podem comparar amb Aristòtil, on ambdos autors van coincidir en que per tal de que una idea sigui vàlida ha de provenir de l'experiència.

Activitat 20: Teoria del coneixement

El nostre autor comença amb una sèrie de definicions. Anomena percepció qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment, adés emprant els nostres sentits, adés impulsats per la passió, adés exercint els nostres pensaments o la nostra reflexió. Divideix les nostres percepcions en dues classes: impressions i idees. Quan sentim una passió o emoció de qualsevol tipus o tenim imatges dels objectes externs transmeses pels nostres sentits, la percepció de la ment l’anomena impressió, paraula que empra en un sentit nou. Quan reflexionen sobre la passió o l’objecte que no és present, aquesta percepció l’anomena idea. Per tant, les impressions són les nostres percepcions més vívides i fortes; idees, les que són més pàl·lides i dèbils. Aquesta distinció és evident, tant com la que hi ha entre sentir i pensar.

La primera proposició que avança és que totes les nostres idees o percepcions dèbils és deriven de les nostres percepcions fortes, i que no podem pensar mai en cap cosa que no hàgim vist fora de nosaltres o sentit en les nostres ments. Aquesta proposició sembla equivalent a aquella que tant d’esforç li va costar d’establir a Locke: no hi ha idees innates. Només cal observar, com una inexactitud d’aquest famós filòsof, el fet de comprendre totes les nostres percepcions sota el terme d’idea; en aquest sentit és fals que no tinguem idees innates. Ja que és evident que les nostres percepcions més fortes, o impressions són innates; i que l’afecció natural, l’amor a la virtut, el ressentiment i tota la resta de passions sorgeixen immediatament de la naturalesa. Estic convençut que qualsevol que considerés la qüestió sota aquest punt de vista seria capaç de reconciliar totes les parts. Malebranche es trobaria en un compromís per assenyalar un pensament de la ment que no representés alguna cosa de sentida prèviament, bé sigui internament o per mitjà dels sentits externs; i es veuria obligat a admetre que, encara que puguem compondre, barrejar, augmentar i disminuir les nostres idees, totes es deriven d’aquestes fonts. Per la seva banda, Locke, d’altra banda, admetria fàcilment que totes les passions són una mena d’instints naturals que deriven únicament de la constitució originària de la ment humana.

IDEES PRINCIPALS

En aquest text Hume divideix les percepcions en dues classes: les impressions que són les percepcions més fortes i clares; i les idees, les que són més dèbils i menys clares. Nega l'existència de les idees innates i li dòna més importància a les impressions que a les idees.

TÍTOL

Percepcions

COMENTARI

En aquest fragment Hume ens parla de les percepcions, que es tot allò que podem tenir a le ment, tant els pensaments o pels sentits. Parla de la divisió d'aquestes percepcions en dos classes, les impressions(allò clar, allò que percebem gracies als sentits) i les idees (alló no tant clar, allò que pensem. Hume, per tant, dona més importància a les impressions que a les idees, afirmant que les idees són les copies i no alreves com s'havia dit anteriorment. Per poder parlar d'alguna cosa, primer l'hem d'haver vist per això el meu llenguatge té límits i és precisament aquest. És també aquesta la raó de perquè no existeixen idees innates. Poso com a exemple de les impression e idees el següent: si t'imagines un tigre no pots comptar les ratlles que té perquè no ho pots distingir bé, només tens com una imatge borrosa a la ment, mentre que si el veus el tigre si que ho distingueixes tot i ets capaç de comptar-les.

COMPARACIÓ

Aquest fragment el podem comparar amb Locke que afirma que no existeixen les idees innates igual que Hume i que tot el conèixement prové de l'experiència. També el podem comparar amb Plató ja que Plató donava més importància a les idees que a les coses afirmant que les coses eren copies de les idees. Per a Hume pasa el contrari.