miércoles, marzo 2

Activitat 10: Comentari de text d'Aristòtil nº 14, ACTE I POTÈNCIA: Metafísica, Θ (llibre 9), 1051a4-15


"I que l'acte no és només millor sinó també més valuós que una bona potència,és manifest a partir del que direm. En efecte, aquelles coses que es diu que tenen potència per a una cosa, tenen la mateixa potència per a les coses contràries: com, per exemple, allò que diem que té la potència d'estar sa, això mateix té també la d'estar malalt, i les té alhora; perquè és la mateixa lapotència d'estar sa i la d'estar sofrint, la d'estar quiet i la de moure's, la d'edificar i la d'enderrocar, la de ser edificat i la d'esfondrar-se. Per tant, és possible, alhora, de tenir la potència per als contraris; els contraris, però, són impossibles alhora, i és impossible també que es donin els actes alhora (com,per exemple, l'estar sa i l'estar sofrint), de manera que un dels dos serà necessàriament el bé."

Idees principals

En aquest text d'Aristòtil s'afirma que l'acte és millor que la potència, l'acte és el que es valora, el que compte. Una cosa pot estar en potència de dos contraris alhora però no es possible que es donin els dos actes, només és pot donar un i aquest ha der ser el bé.

Títol

L'acte superior a la potència

Anàlisi del text

Aristòtil afirma que l'acte és millor que la potència. L'acte és la possibilitat feta realitat mentre que la potència és només una simple realitat. Les coses poden estar en potència de moltes coses, fins i tot de potències contraries però l'acte nomès serà un. Per exemple pots estar en potència d'estar callat o de parlar però nomès pots realitazar un d'aquests contraris. És impossible que facis els dos contraris a la vegada perquè un suposa la negació de l'altre, però si pots estar en potencia dels dos. Per tant si entre els contraris nomès pots fer una cosa, un dels dos contraris ha de ser el bé perquè el bé és la finalitat de tot.

Comparació


Aquest text el podem comparar amb Plató que afirma que el no-ésser és nomè no-ésser i l'ésser és. Aristòtil però afirma que el no-ésser relatiu o potència pot arribar a ser ésser o acte perquè acte és la potència feta realiat.
També ho podem comparar amb Zenó que nega el moviment mentre que Aristòtil diu que sí que existeix un moviment sent l¡acte d'un ésser en potència.
Si el voldriem comparar amb un tercer autor ho podriem fer amb Heraclit que diu que els canvis sempre es donen entre contraris.



No hay comentarios:

Publicar un comentario