Activitat 16: Hipòtesi del geni maligne: Meditacions metafísiques, 1a.

"Suposaré doncs que hi ha, no un Déu veritable, que és la font sobirana de la veritat, sinó cert geni maligne, no menys astut i enganyador que poderós, que ha emprat tota la seva indústria a enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i totes les coses exteriors que veiem no són altra cosa que il·lusions i enganys, dels quals se serveix per sorprendre la meva credulitat. Consideraré que jo mateix no tinc mans, ulls, carn, sang, que no tinc cap sentit, sinó que crec falsament que tinc totes aquestes coses. Romandré obstinadament lligat a aquest pensament; i si, per aquest mitjà, no és pas al meu poder arribar al coneixement de cap veritat, si més no és al meu abast suspendre el meu judici. És per això que em posaré en guàrdia acuradament per no admetre en la meva creença cap falsedat i prepararé tan bé el meu esperit per a totes les astúcies d'aquest gran enganyador, que, per poderós i astut que sigui, mai no em podrà imposar res."

Idees principals

Aquest text de Decartes ens parla de la existència d'un geni maligne astut i poderós que ens eganya. És aquest geni i no Déu el que ens fa veure un cel, una terra, unes mans, uns sentit que potser no tinc. En resum dubte sobre l'existència de totes les coses.

Títol

Un ésser que ens enganya

Comentari

En aquest text, René Decartes, un filòfof racionalista dubte de l'existència de tot. La primera hipòtesi d'aquest filòsòf va ser la d'un Déu enganyador,però després de descartar aquesta idea perquè un Déu summament bo i perfecte no t'enganyarà, es refugia en una segona hipòtesi on es basa en l'existència d'un geni maligne que utilitza el seu poder per enganyar-te. És per això que dubte de l'existència de tot, del cel, de la terra, fins i tot de les seves mans i de la seva sang. Però arriba a la conclusió de si encara que el geni m'estigués enganyant, i encara que dubti de tot, l'única cosa del que no puc dubtar és del fet de que estic dubtant i per tant si dubto penso i si penso existeixo. Per això apartir d'haver arribar a la primera evidéncia puc dir que aquest geni no em podrà imposar res.

Comparació

Podem comparar la creació d'aquest ésser per explicar l'existència de les coses amb altres ésser que al llarg de la filòsofia s'han inventat com per exemple el Demiürg de Plató. Encara que no tenien la mateixa funcio, ja que un tenia una funció ordenadora i l'altre una funcio enganyadora, les dues han estat creades amb la mateixa finalitat, explicar l'origen de les coses.