Activitat 17: Demostració de l'existència de Déu: Meditacions metafísiques, 5a.

“Ara bé, si del sol fet que pugui extreure del meu pensament la idea d’una cosa, se’n segueix que pertany realment a aquesta cosa tot allò que jo, d’una manera clara i distinta, percebo que li pertany, ¿no se’n pot obtenir també, d’això, un argument pel qual es provi l’existència de Déu? Certament, la idea d’Ell –és a dir, d’un ésser summament perfecte-, la trobo en mi almenys igual a com hi trobo la idea de qualsevol figura o nombre; i que, a la seva naturalesa, li pertany d’existir sempre, ho entenc d’una manera no pas menys clara i distinta de com entenc que allò que demostro d’una figura o d’un nombre, pertany també a la naturalesa d’aquella figura o d’aquell nombre. I per tant, encara que no fos veritat tot el que he meditat en aquests dies anteriors, l’existència de Déu hauria de ser, per a mi, almenys tan certa com ho han estat fins aquí les veritats matemàtiques.

(...) Com que en totes les altres coses estic acostumat a distingir l’existència de l’essència, fàcilment em convenço que l’existència també es pot separar de l’essència de Déu, i per tant, que es pot pensar Déu com a no-existent. Tanmateix, a aquell que para atenció amb més compte, li esdevé manifest que l’existència no és pas més separable de l’essència de Déu, del que ho és de l’essència d’un triangle la magnitud dels seus tres angles iguals a dos rectes, o del que ho és de la idea de muntanya la idea de vall; fins al punt que concebre un Déu (és a dir, un ésser summament perfecte) al qual falti l’existència (és a dir, al qual falti alguna perfecció), no és pas menys contradictori que concebre una muntanya a la qual falti la vall.”

Idees principals

Aquest text de Decartes intenta demostrar l'existència de Déu. Per ell pensar en un Déu perfecte, vol dir que ha d'existir necessariament igual que les matemàtiques. I si penses que Déu no existeix com que estàs pensant en ell ja estàs afirmant la seva existència per pensar en ell.

Títol

Déu és viu

Comentari

Decartes en aquest text intenta intenta afirmar l'existència de Déu de manera similar a les matemàtiques, ja que està molt convençut de la veracitat d'aquestes. Afirma que Déu ha d'exisitr necessàriament ja que és summament perfecte i bo, i negar la seva existència és impossible, seria com observar una vall sense muntanyes, l'existència d'una suposa l'existència de l'altre.

Comparació

Podem comparar l'exsistència de Déu segons Decartes amb altres autors com Sant Tomàs. Mentre que Decartes demostra l'existència de Déu partint del jo,

Sant Tomàs

ho fa a partir de l'experiència.

També podem comparar el Déu de Decartes amb l'ésser de Parmènides, essent etern, perfecte...