Activitat 12: La virtut: Ètica a Nicòmac, B, 6, 1106a-1106b.

"En tot allò que és continu i divisible es pot prendre una part més gran, una demés petita o una d'igual, i això o bé respecte a la cosa mateixa o bé respecte a nosaltres; allò que és igual, és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és pas un ni el mateix per a tots. (...) Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- és més exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà."

Idees principals

Com molts comentaris anteriors, aquest text també pertany a Aristòtil i ens parla de la vuirtud, el terme mitjà entre entre el defecte i l'excès. Afirma que la virtut moral depen de la persona, ho sigui que és diferent per cadascú. És un habit que desenvolupem a travès de l'ensenyament.

Títol

El terme mitjà

Comentari

En aquest text Aristòtil (384 a.C - 322 a.C) tracta sobre el terme mitjà, la virtut. Diu que hem de viure seguint una virtud moral per arribar a la felicitat utilitazant el seny. Afirma que entre l'excès i el defecte existeix un terme mitjà, la virtud moral. Per exemple entre la avaricia i la prodigalitat trobem la generositat que seria la virtud, o entre la cobardia i la temeritat trobem el valor (terme mitjà) i així una infinitat d'exemples. Per tant si la felicitat és viure segons la virtud, la felicitat més positiva ho serà em relació amb la virtut més perfecte.

Comparació

Podem comparar aquest autor amb Plató que en lloc de relacionar la virtut amb la felicitat ho relaciona amb les parts de l'ànima. Aristòtil divideix les virtuts en dos, les virtuts intel·lectuals i les virtuts morals que les podem identificar amb les parts racionals o irracionals de l'ànima.