Activitat 28: Mill

Idees principals

En aquest text Mill ens parla de les diferències entre Bentham distingint entre la qualitat i la quantitat de plaers. Per a Mill tots els plaers són diferents en qualitat essent els plaers intel·lectuals superiors que els físics. Per això diu que és millor ser un home insatisfet que un porc satisfet.

Títol

Porc satisfet o savi insatisfet?

Comentari

En aquest text Hume exposa el principi d'utilitarisme que es basa en aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. També explica la diferència bàsica entre Bentham i ell. Mentre que Bentham afirma que tots els plaers són iguals de qualitat i només es diferencien per la quantitat, Mill afirma que els plaers es diferencien per qualitat, essent els plaers basats en la intel·ligència superior als físics ja que duraràn més i seràn més útils per la vida. També afirma que aquelles persones que saben més seràn més insatisfetes que aquelles que saben menys, ja que poden exigir més i coneixen altres coses podent voler aspirar a més. Per exemple una persona que mai a vist un llibre podrà ser feliç només mirant el televisor, mentre que una persona que hago tingut la possiblitat de llegir i li hagi agradat potser veure el televisor no li omplarà i pertant no estarà satisfet. Finalitza dien que és millor ser un savi insatisfet que un porc sastisfet.

Activitat 27: Moral de kant

La moral kantiana

View more presentations from tati3.

Activitat 26: Diferències entre Kant i Aristòtil

Podem diferenciar aquests dos autors en molts punts.

Per començar podem parlar de la moral: la moral de Aristòtil és una ética material, ho sigui que perseguien un fi, la felicitat i la moral de Kant és una moral buida de contingut, una ética formal, ho sigui que no persegueix cap fi, basada en el deure.

Per a Kant la llei moral no es basa en l'experiència sino que és apriori i per a Aristòtil la llei moral es basa en l'experiència, ja que es la pràctica la que ens porta a actuar bé, per tant és aposteriori.

Finalment, també podem comparar aquest dos autors en que la llei moral de Kant és universal, ha de ser vàlida per a tots, mentre que la llei moral de Aristòtil està formada per molts imperatius hipotètics, tantes com a circumstàncies possibles.

Activitat 25: Investigació sobre els principis morals paràgraf.107

No, dieu; la moralitat consisteix en la relació de les accions morals amb la regla del més just; i són denominades bones o dolentes, segons concordin o no amb ella. Què és aquesta regla del més just? En què consisteix? Com es determina? Per la raó, dieu, que examina les relacions morals de les accions. De tal manera les relacions són determinades per la comparació de l’acció amb la regla. I aquesta regla és determinada considerant les relacions morals dels objectes. No és aquest un raonament refinat?

Tot això és metafísica, exclameu. Prou, llavors; no cal més per tenir una forta sospita de falsedat. Sí, contesto, aquí hi ha metafísica, amb tota seguretat, però per la vostra part, que avanceu hipòtesis absurdes que mai poden fer-se intel·ligibles, ni quadrar amb cap cas ni exemple concret. La hipòtesi que defensem és senzilla. Manté que la moralitat és determinada pel sentiment. Defineix que la virtut és qualsevol acció mental o qualitat que doni a l’espectador un sentiment plaent d’aprovació; i vici, el contrari. Passem llavors a examinar un cas concret, a saber, quines accions exerceixen aquesta influència. Considerem totes les circumstàncies en les quals coincideixen aquestes accions i, d’aquí, ens encaminem a extreure algunes observacions generals respecte a aquests sentiments. Si a això ho anomeneu metafísica i trobeu en això quelcom abstrús, no tindreu una altra cosa que fer, sinó reconèixer que el vostre tipus de ment no és apropiat per a les ciències morals.

Idees principals

En aquest text Hume parla sobre la seva teoria de la moral, basada en els sentiments. Afirma que la moral serveix per distingir entre el bé i el mal, donant-te sentiments d'aprovació o de desaprovació.

Títol

Moral amb sentiments

Comentari

Aquest frangment del filòsof empirista Hume, parla sobre la moral. Ell diu que l'única manera de poder diferenciar entre el bñe i el mal és mitjançant els sentiments, al contrari del que diuen els racionalistes que basen la seva moral en la raó. La moral de Hume és criticada perquè sembla egoísta, quan no ho és ja que no busca només la felicitat individual, sinó que també es preocupa per la felicitat de la comunitat a la qual pertany, en altres paraules, busca la màxima felicitat pel major nombre de persones. En el text també trobem la diferència entre virtut i vici, una virtut és aquella bona acció que després donarà el sentiment d'aprovació esmentat anteriorment, i el vici és aquella acció que després donarà un sentiment de desaprovació.

Comparació

Hume i Mill comparteixen la mateixa moral, un emotivisme moral, on els nostres sentiments guien les nostres actuacions. Ambos autors Es basen en la màxima felicitat per al major nombre de persones. L’ utilitarisme no és una teoria egoista , ja que aquesta teoria entén que cada persona ha de tenir en compte no noms la seva felicitat , sinó la de la comunitat a la qual pertany.

Segons Mill i Hume les nostres actuacions estan mogudes per els nostres sentiments fugint del dolor i buscant el plaer. Les persones tenen els sentiments de empatia, que ens permet posar-nos en el lloc dels altres i es això el que ens mou actuar bé.

Activitat 24: Realitat exterior

De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre és moltescèptica, i tendeix a dar-nos una noció de les imperfeccions i límits estrets de l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i la creença que l’acompanya s’explica només com un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem en una cosa qualsevol de l’existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostre autor insisteix en altres - i variats - tòpics escèptics, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si la naturalesa no fos massa forta per impedir-nos-ho.

Idees principals

En aquest text Hume fa un resum de la seva filosofia on es veu clarament el seu escepticisme. Hume afirma que la base del conèixement és l'experiència i és l'habit el que ens guia en la vida, però no ens dóna coneixement sino creença.

Títol

Hume escèptic

Comentari

En aquest text Hume fa una síntesi de la seva filosofia i afirma dient que la base del coneixement són els sentits, l'experiència. També diu que nosaltres som animals de costum i és aquest hàbit el que ens guia en la vida. D'aquesta manera critica el principi de causalitat. Per exemple, que cada dia surti el Sol, no ho podem saber amb seguretat. Ho diem per costum però no podem estar 100 % segurs de que el Sol surtirà a l'altre dia. Finalitza ciriticant la raó com a mètode de coneixement.

Comparació

Aquest text es pot comparar amb tots els autors esceptics que no creuen en la veritat absoluta. També el podem comparar amb Plató quan estam dintre de la caverna que negava l'existència dels objectes sensibles.

Activitat 23: Abstract

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.

Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?

Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

Idees principals

En aquest fragment, Hume fa referencia a la crítica del principi de causalitat. Diu que no es pot demostrar que el futur hagi de tenir una relació amb el passat i que tampoc pot demostrar que la naturaleza actua sempre igual.

També afirma que allò que determina el que esperem en un futur és l’habit o el costum, però no hiha cap fonament per esperar que en el futur les mateixes causes provoquien els mateixos efectes. Finalment, posa com a exemple la bola de billar per defensar les seves idees.

Títol

Animals de costum

Comentari

En aquest fragment que pertany a l’Abstract (resum de la naturaleza humana), Hume fa una crítica del principi de causalitat. Diu que no pot demostrar que la naturaleza actuii seguient el mateix esquema perquè amb la experiencia podem veure com la naturaleza presenta canvis. És posible que canvii i no podem demostrar que sigui fals allò posible. Afirma que Adam anb tota la seva ciencia no podría haver dit que succeiria per que no té experiencia.

Sobre que el futur hagi de tenir una relació amb el passat, tampoc no pot ser demostrat perquè tots els enunciats que expliquen un fet A seguit d’un fet B es basen en l’experiència, en el passat i per tant estaríem donant per cert uns enunciats que ja es nasen en aquesta relació, per tant no es pot admetre com a prova.

Hume, també afirma que allò que determina el que esperem en un futur és l’hàbit o el costum. Posa coma exemple la bola de billar dient que quan tu li dones un cop, la teva ment anticipa el que succeirà basant-se en allò que està acostumat a veure o a succeir però no hi ha cap fonament que provi que les mateixxes causes hagin de provocar els mateixos efectes. Allò que fa que actui un objecte en la manera que ho fa no la coneixem i per tant si nomès veiem les qualitas sensibles no podem pensar que aquelles forces actuïn sempre igual.

Hume finalitza dient que som guiats pel costum i no per la raó criticant el racionalisme.

Comparació

Aquest text de Hume, filòsof empirista, es pot comparar amb Decartes, un filòsof racionalista que defensa el mètode deductiu i el principi de causalitat. Tot efecte li segueix la seva causa i per tant si sempre hem observat que desprès de A li seguien B, podem deduir que sempre desprès de A li seguirà B.

Activitat 22: Relacions d'idees i qüestions de fet

Idees principals

Hume en aquest text diu que tots els objectes poden ser dividits en dos: en relacions d’idees i en qúestions de fet tal i com ho diu el títol del text.

Les relacions d’idees són aquelles que són i no poden ser d’una altra manera, mentre que les qüestions de fet són aquelles que poden ser d’una altra manera, de tenir contraris.

Títol

Els objectes de la raó

Comentari

Aquest text pertany a David Hume, un empirista radical que viu en el context de la il·lustració. El text pertany a l’investigació sobre l’enteniment humà un resum del Tractat de la naturalesa humana que va ser tot un fracàs. Aquí Hume ens comenta que tots els objectes de la raó es poden dividir en dos realitats: relacions d’idees i qüestions de fet. La diferencia entre aquestes dues realitats és que les relacions d’idees abarca les ciencias de la geometría, àlgebra i aritmética, tot allò que és i no pot ser d’una altra manera, no venen de l’experiència; mentre que les qüestions de fet són aquelles resalitats que si poden ser d’una altra manera, que si poden permeten contraris i el seu contrari no implica una contradicció, depenen de la experiencia. Per exemple un triangle, una figura geométrica amb 3 angles i si té més o menys de tres angles deixa de ser un triangle. Les qüestions de fet, al contrari pot permetre una altra possibilitat. És molt probable que no hi hagi un terretrèmol però la mateixa manera que no pot succeïr pot fer-ho. El contrari és posible i no comporta contradicció.