Activitat 9: Comentari de text, text nº7 de Plató

"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és
impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el
Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest
model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel
contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model
sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el
Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...)
Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és
la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes
condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de
reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que
aquest món sigui la imatge d'algun altre món."

Idees principals

Aquest text de Plató ens parla del Demiürg, el principi ordenador del món que posa un ordre entre les idees i la matèria. El Demiürg ha d'existir perquè sinó no existiria el món sensible. Aquest pren com a model les idees (que es perfecte) per crear les coses amb matèria(imperfecte). Si agafés com a model altre cosa que no siguessin les idees, alguna altre cosa que no sigués perfecte allò que es produiria no seria bó. Per tant en el nostre món les coses, són copies de les idees gràcies al Demiürg.

Títol

La creació de les coses

Anàlisi del text
Aquest text ens parla de l'origen de l'univers. Aquest món s'ha creat gràcies al Demiürg, que és més perfecte que les coses però menys que les idees. El Demiürg és com un pastisser que contempla les idees i les pren com a models creant les coses. Aquestes coses no són perfectes perquè estan formades per matèria però són les copies de les idees essent bells.
Aquesta idea de Demiürg com a principi ordenador la podem comparar amb el Nous de Anaxàgores. El nous és un motor, una força externa que ordena. Però el Demiürg a diferencia del nous, ordena les coses a partir de les idees creant coses belles o almenys intent-ho mentre que el nous ordena allò ja creat, ho sigui, que fa qe unes característiques o unes altres dels homeomeries es manifestin.

Activitat 8: La Naturalesa De Les Idees

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi? - És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."

Idees principals

Aquest text de Plató ens parla dels aspectes ontològics de la seva teoria. Sòcrates es pregunta si les nostres idees canvien o si sempre són les mateixes. I si canvia com canvien o en cap moment canvia? Li responen dient que no ha de canviar sinó que ha de ser immutable.

Títol

Les idees no canvien

Anàlisi del text
Aquest text planteja la realitat en sí mateixa que s'identifica amb les idees. Les idees no canvien, són inmutables, necessaris i existeixen per elles mateixes. Formen part del món intel·ligible, una realitat invisible que tenen totes aquestes característiques esmentades anteriorment. Plató també afirma que les idees són presents a les coses, i que les coses participen en la idea. Hi ha un relació de participació. Per exemple la idea de bellesa, tothom té una idea de bellesa i potser no tothom té el mateix criteri però tots ens entenem quan diem que alguna cosa és bella, sent així extramentals. El que canvia no és la idea sinó la cosa a la quan és present aquesta idea.

Comparació
Aquest text el podem comparar amb Sòcrates on tenen molts aspectes en comú. Ambdos pensen que la realitat o veritat no havia de ser subjectiva ni canviar sinó que havien de ser universal i objectius. Aquesta manera critiquen els sofistes que creien en una realitat subjectiva, tal com s'apareixen les coses per tu són per tu, i tal com s'apareixen les coses per mi són per mi. Per tant els sofistes afirmaven que la realitat és subjectiva.

Activitat 7: Mite de les Cavernes

Activitat 6: Ignorància Socràtica

Idees principals

Aquest de Plató parla de la calúmnia de Socràtes. Vol saber perquè es diu que ell és el més savi de tots quan ell no es considera un savi encara que sí un amant de la saviesa. En aquest fragment utilitza el mètde socràtic de la ironia, on arriba a la conclusió de que ell és més savi que aquelles persones que es consideren savies.

Títol

Ignorància o saviesa?

Anàlisi del text
En aquest text de Plató, ell inclou com a protagonista a Sòcrates i el seu mètode de la ironia.
Apolo diu que Sòcrates és el més savi de tots i com que ell no es considera així va en busca de homes que es consideren savis per demstrar que ell no ho és tant. Conversant amb l'home semblava savi, però en realitat no ho era. Li intenta demostrar que no és tan savi com ell pensa i guanya un enemic. S'en va pensant que cap dels dos sap res, però que ell almenys sap que no sap res ho sigui que d'aquesta manera ja sap més que l'altre. Només en el moment en que acceptes la teva ignorància pots començar aprendre. Passa el mateix amb un altre savi, arribant amb la mateixa conclusió. Per tant en aquest text podem observar com Socràtes té una aparent ignorància.

Activitat 5: Fer de Sofista

Aquesta activitat consisteix en pasar un argument feble en un argument fort però per raons de seguretat he decidit no penjar-la, encara que era una activitat bastant interesant

Activitat 4: Comparació Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit

Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit són tots tres presocràtics i tenen idees en comú encara que siguin diferents. Tots tres defensen que res mor ni neix.
Empèdocles igual que Anaxàgores defensa que tot es forma per la unió o la separació de les coses. Segons aquest primer, tot sorgeix a partir de la separació i juntament dels elements (foc,aire,aigua i terra) i la base d'aquestes unions són l'amor i l'odi per equilibrar el món. Mentre que Anaxàgores defensa que en el món hi ha una unitat de tot, que tot està en tot, que l'ésser està format per unes llavors anomenades homeomeries que se separen infinitament amb tots els colors i formes. Aquestes llavors són eternes i són ordenades per una força anomenada nous en lloc de per l'amor i l'odi com deia Empèdocles.
Per un altre banda tenim a Leucip que va crear la teoria atomista però del qual no conservem dades i Demòcrit que va continuar amb aquesta teoria. Aquesta teoria és molt materialista, que diu que tot està format per infinits àtoms que són indivisibles.
n aquest text de Parmènides parla sobre l'ésser. Diu que l'ésser no ha nascut ji morirà perquè això suposaria una imperfec

Activitat 3: Comentari del text de Parmènides

Idees principals

En aquest text de Parmènides parla sobre l'ésser. Diu que l'ésser no ha nascut ji morirà perquè això suposaria una imperfecció i l'ésser és perfecte. Deixa clar que no es pot passar del no-ser al ser, que és impossible i res pot canviar-ho.

Títol

L’ésser i les seves característiques.

Anàlisi del text
En aquest text de Parmènides es veuen clarament les característiques de l'ésser. Ens diu que l'ésser és etern, n ha nascut ni morirà perquè no és possible passar del ésser al no-ésser o a l'inrevés. L'ésser és sempre present. Si no fos així significa que hauria nascut o que ha mort i cm ja hem dit abans és impossible que l'ésser neixi mori, simplement perquè significaria que abans o desprès seria un no-ésser i cm que el no-ésser no existeix no pot ser possible. Per tant ha de ser o no ser però no pot ser ambdues coses. La vida no ho permet, del no res no pot sortir res, per tant és o no és demostrant així que no hi ha canvi.

Activitat 2: Comparació Fragment d'Heràclit i de Parmènides

Text d'Heràclit

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Text de Parmènides

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. Hede desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

El fragment de Parmènides diu que allò que es pot dir i pensar existeix i és el mateix,per tant allò que no pots dir ni pensar no existeix. Vol desviar-ns dels sentits, perquè aquests ens enganyen i per això diu que som srd i cecs alhora, pot ser pensem una csa quan en realitat és un altre. Diu que caminen bicefals, ho sigui que no sabem on anem i no tenim un destí clar. Critica que l'ésser és considerat el mateix i no el mateix (idea de Heràclit). Afirma que anem enrere perquè ens estem guiant per uns sentits que ens enganyen, per tant només hi ha un camí la raó.

El fragment d'Heràclit diu que la guerra és cmuna a totes les coses, és a dir que de certa manera la guerra o el conflice participa en tot canvi.La justícia igual que totes les coses sorgiex perquè no hi ha concordança. En altres paraules perque hi hagi justícia ha d'haver-hi injustícia, perque hi hago fred ha d'existir la calor, una infinitat de contraris, una continua lluita de contraris que són necessaris a la vida perque es donin llocs els canvis. Efectivament tots els contraris són acollits per la natura, per tal de que les coses poguin evolucionar.

Activitat 1: Comentari del text d'Anaximandre

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."

Comentari

El fragment d'Anaximandre ens mostra que tot té un cmençament i un termini però de manera il·limitada, ho sigui, que tornarà a començar. Sembla que no sigués possible un cosmos etern, però hi ha una lluita per aconseguir-ho.
Tot en aquest món té un cert procès per intentar trobar l'equilibri, gairebé tot amb el seu contrari: fred-calor, dia-nit, vida-mort, quan acaba un comença l'altre. Les coses tornen a l'apeiron (allò q no té límits, i el món té límits)perquè ha de ser, no pot ser d'un altre manera. Hi ha una lluita continua que tornarà al començament. El temps determina la justícia i la injustícia.

2n de Batxillerat

Activitat 27: Cometnari de text, Pàgina 197

CÀLCUL DELS PLAERS I ELS DOLORS

IDEES PRINCIPALS
Conèixer els desitjos i saber escollir entre quins et donaran el màxim plaer possible, et permet arrinar a una vida feliç. Per això, tot el que fem, ho fem per evitar el dolor tant en el cos com en l'ànima. Reconeixem el plaer com el mòbil dels nostres actes, part de la nosta naturalesa. Però avegades preferim escollir els dolors per poder rebre un plaer major més endavant. En resum, no tots els dolors s'han de rebutjar i no tots els paers s'han d'elegir i per prendre aquestes descicions cal utilitzae el seny.

TÍTOL
Hedonisme

COMENTARI
Aquest text defensa l'hedonisme que diu que en el moment en que tú pots diferenciar entre els diferents tipues de plaers, podràs elegir quins rebutjaràs i quins no per obtenir la màxima felicitat possible. El plaer és el nostre mòbilm trobar el plaer condiciona els nostres actes, fugint el màxim que puguem dels dolors. Però no sempre podem, millor dit no sempre hauríem de triar tots els plaers i rebutjar tots els dolors. Per què?Perquè avegades escollint un dolor pròxim et portarà a un plaer més gran encara que sigui en un temps més llunyà. Per això hem de tenir en compte els nostres interessos i objectius, pensant amb seny les nostres actes. Per exemple si tries quedar-te en casa estudiant (un dolor) en lloc de sortir (un plaer) és perquè vols un plaer més gran com podria ser aprovar l'examen, que t'ajudarà a aprovar el curs, ajudant-te a tenir una bona carrera per tenir una bona vida ( un plaer més gratificant encara que més llunyà).
Aquesta teoria la podem comparar amb la teoria dels estoics que pensen que la nostre vida es conduïda pel destí. Per tant per ser feliços hem d'aconseguir la pau interior, dominant les nostres emocions i no deixar-nos corrompre pels factors externs que no podem canviar.
També podem comparar la teoria del hedonisme amb l'utilitarisme de Stuart Mill que considera que no tots els plaers són iguals sino que es diferencien per qualitat, essent superiors els plaers intel·lectuals i morals. Per tant podem veure que l'hedonisme no diferencia entre els plaers superiors o inferiors, sino que segons els seus interesos tria uns plaers o uns altres.

La experiencia del existencialismo

Activitat 26: PEL·LÍCULA DE SARTE

1. A quin corrent filosòfic pertany?
- Existencialisme.

2. Quina concepció de la llibertat defensa?
- Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.

3. On va estudiar?
- En l’École Normale Supérieure de França.

4. Nom de la seva companya.
- Simone de Beauvoir.

5. Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
- La fenomenologia de Husserl.

6. Què significa que l’existència és contingent?
- Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti.

7. Títol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea.

8. L’existència té sentit?
- El filòsof opina que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.

9. Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
- Què és la metafísica?

10. Títol de la seva revista.
- Les Tempes Modernes.

11. Quina és la seva posició sobre Déu?
- Deia que Déu no existia, ja deia que si Déu existia l’home no era lliure i si els homes tenen llibertat Déu no existeix.

12. Què significa l’infern són els altres?
- Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres.

13. Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
- Crítica de la raó dialèctica.

14. Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
- 1964, ja que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.

15. Per què va ser un inspirador de la revolta del 68?
- Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.

16. Títol del diari extremista que va dirigir.
- La cause du peuple.

17. Què significa revolució perpètua?
- Has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.

18. Què opina sobre el terrorisme?
- Que és la bomba atòmica dels pobres.

19. Què significa que pensava contra ell mateix?
- Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.

20. Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
- Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic.

Activitat 25: Definicions Tema 9

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions, difícils de modificar.

- Immoral: Persona que sap diferenciar entre el bé i el mal i tria el mal.
- Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.
- Consciència moral: Capacitat humana de diferenciar el bé i el mal.
- Responsabilitat: Capacitat dels éssers lliures i conscients que poden optar i tenen el coneixement necessari per ser els amos dels seus actes.
- Llibertat externa: Absència de coacció externa.
- Llibertat interna: Absència de coacció interna.
- Condicionament: No tenir una llibertat absoluta i total, però conservar la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
- Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
- Determinisme físic: Engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat (tota causa té un efecte i tot efecte ve donat per una causa).
- Determinisme genètic: Corrent sociobiològic que veu en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les nostres actuacions.
- Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
- Existencialisme: Defensa que l’existència és anterior a l’esència.
- Indeterminisme: Afirmació radical de la llibertat.
- Racionalitat econòmica: Defensa que l’ésser humà sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
- Autonomia moral: És quan el subjecte es dóna la llei a si mateix.
- Nivell preconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
- Nivell postconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
- Lògica de l’atenció: Defensa que la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Denuncia la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització i defensa que hem de deixar a les generacions futures un món millor.

Activitat 24: Pàgina 189, UN DILEMA HIPOTÈTIC

· Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Jo crec que sí que hauria de robar perquè abans de fer-ho ha suplicat i ha intetnat recolectar tots els diners possibles però no ha pogut aconseguir els 2000€, i si aquesta és la única possibilitat que queda per obtenir el medicament que ho faci. El farmaceutic també actúa molt incorrecte i entre els dos actes robar seria el mal menor per la finalitat que tenen. Es a dir, el fi del farmaceutic és obtenir més diners mentre que el que roba té la finalitat de salvar una vida. En aquest cas el fi justifica els mitjans.

· Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

Si ell vol també ho hauria de fer, perquè continúa la seva dona continúa sent una persona amb valor absolut l'estimi o no. Potser no és responsable del que li passi a la seva dona perquè a una certa edat cadascú és responsable d'ell mateix, però jo crec que de totes formes hauria intentar fer tot el que està en les seves mans.

· Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en el cas que no l’estimi? Per què o per què no?

Sí perquè continúa sent la seva dona encara que no la estimi. Ell continúa amb ella i pertant ha d'estar al seu costat per apoyar-la, és el mínim que hauria de fer tot ésser humà, donar una mà en els moments dficils. Encara que no arribi a l'extrem de robar per ella, hauria de fer tot el que estigui en les seves mans sense creuar la línia de lo legal.

· Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
En principi hauries d'estimar a tothom, però si és un estrany ell no te res a veure amb aquesta situació i pertant no hauria de robar.

· La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
La gent hauria de fer tot el que puguin per salvar la vida dels altres sense dubtar-ho en cap moment.

· El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

Encara que vagi en contra la llei, és un acte moralment bo. Hi ha moltes lleis inmorals i pertant avegades anar més enllà de les lleis establertes no vol dir que actuis moralment dolent.

Activitat 23: Comentari de text pàg.183

L'HOME, ARTÍFEX DE LA SEVA PRÒPIA VIDA

Ideeas principals

Aquest text explica que és el mateix actuar segons el destí que viure segons la naturaleza, en altres paraules conservar sense facultats corporals i allò que s'et dóna bé per naturaleza. Això s'ha de conservar com a béns que poden deixar d'existir. L'hme ha de ser invulnerable per les coses externes i ha d'actuar confiant en ell mateix, preparat per allò que li tingui el destí, com a propietari de la seva vida.

Títol

L'home i la seva vida

Comentari

Sènica afirma que és el mateix viure determinat pel destí que viure segons els teus impulsos naturals. La nstra raó ha d'estar d'acord amb la raó de la natura sense intentar dominar-lo. Ho sigui que cal conservar agilment i sense cap les facultats corporals i allò que s'et dóna bé sense raó explicable com a béns que poden deixar d'existir (que tenen un termini). La nostra naturaleza física és més o menys controlable i pertant no hem d'intentar coses inevitables. Com per exemple és un fet que envellim i sí efectivament podem controlar que la nostra salut sigui millor o pitjor però no pots evitar fer-te vell, tard o d'hora acabaràs morint. No ens hem de deixar dominar pels altres, has d'actuar segons com tu pensis sense sotmetres a ningú alié. No t'has de veure afectat per les coses extranyes i externes. Per exemple si hi ha un terretrèmol no pots evitar-ho i pertant has de fer només allò que està a les teves mans. Has de confiar en tu mateix, preparat per decidir les teves accions, actuar segons el teu destí, poder ser propietari de la teva vida.

Activitat 22: Pàgina 154, nº2

Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la opinió de l’Anna, candidata a delegada del curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
- BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
- DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
- DOLENTA.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
- DOLENTA.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
- BONA.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres.
- BONA.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
- DOLENTA.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
- MEDIOCRE.

Activitat 21: Pàgina 154 nº 1

Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
- DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
- MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
- BONA.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
- BONA.

Activitat 20: Pàgina 153 nº 3

Identifica el tipus d’argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.

· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad ignorantiam, és fal·laç.

· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement existeixen.
Ad ignorantiam, és fal·laç.

· Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular, no es fal·laç.

· Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
Ex populo, no es fal·laç.

· No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem, és fal·laç.

· Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem, tu quoque, no és fal·laç.

· Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar-li a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre a les seves peticions des del principi.
Pendent relliscós, és fal·laç.

· S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés una cosa dolenta.
De la falsa causa, és fal·laç.

Activitat 19: Comentari de text pàg.139

IDEES PRINCIPALS

Aquest text parla de que avui en dia no només vivim en un món físic sinó que també vivim en una mena de segon univers, "l'univers espiritual". Aquest segon univers està format pel llenguatge, el mite, la religió, l'art, ple de símbols.

TÍTOL DEL TEXT

L'home i els simbols

ANÀLISI DEL TEXT

El text comença dient que l'home, viciat a les seves costums, provoca que avegades la cultura en lloc de ser beneficiós l'únic que fa és que l'home empitjori. Quan l'home vol sobrepassar el món físic és quan provoca un enderriment, no podem parlar d'allò que el meu llenguatge no arriba.L'home no pot viure només en un món físic o un món simbólic, els dos mons estan vinculats. En la nostra vida no podem trobar un món físic aïllat del món simbólic o a l'inrevés. Podem observar un objecte, (formant part del món físic) però immediatament l'associem amb el llenguatge (formant part del món per referir-nos a tal objecte. Gairebé sense adonar-nos els nostres símbols i el nostre llenguatge han adquirit tanta importància que no podem pensar sense ell, perquè quan penses et parles a tu mateix. Per tant, l'home ha d'adaptar-se a aquest dos mons que formen part de la nostre vida dia rere dia.

Activitat 18: Definicions Tema 6

Animal cultural:L’ésser humà és un animal biològic que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió).

Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: maneras i nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: rebuig i el menyspreu envers el pobre.