"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."
Comentari
El fragment d'Anaximandre ens mostra que tot té un cmençament i un termini però de manera il·limitada, ho sigui, que tornarà a començar. Sembla que no sigués possible un cosmos etern, però hi ha una lluita per aconseguir-ho.
Tot en aquest món té un cert procès per intentar trobar l'equilibri, gairebé tot amb el seu contrari: fred-calor, dia-nit, vida-mort, quan acaba un comença l'altre. Les coses tornen a l'apeiron (allò q no té límits, i el món té límits)perquè ha de ser, no pot ser d'un altre manera. Hi ha una lluita continua que tornarà al començament. El temps determina la justícia i la injustícia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario