Activitat 2: Comparació Fragment d'Heràclit i de Parmènides

Text d'Heràclit

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Text de Parmènides

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. Hede desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

El fragment de Parmènides diu que allò que es pot dir i pensar existeix i és el mateix,per tant allò que no pots dir ni pensar no existeix. Vol desviar-ns dels sentits, perquè aquests ens enganyen i per això diu que som srd i cecs alhora, pot ser pensem una csa quan en realitat és un altre. Diu que caminen bicefals, ho sigui que no sabem on anem i no tenim un destí clar. Critica que l'ésser és considerat el mateix i no el mateix (idea de Heràclit). Afirma que anem enrere perquè ens estem guiant per uns sentits que ens enganyen, per tant només hi ha un camí la raó.

El fragment d'Heràclit diu que la guerra és cmuna a totes les coses, és a dir que de certa manera la guerra o el conflice participa en tot canvi.La justícia igual que totes les coses sorgiex perquè no hi ha concordança. En altres paraules perque hi hagi justícia ha d'haver-hi injustícia, perque hi hago fred ha d'existir la calor, una infinitat de contraris, una continua lluita de contraris que són necessaris a la vida perque es donin llocs els canvis. Efectivament tots els contraris són acollits per la natura, per tal de que les coses poguin evolucionar.