Potser les dues teories són coherents però per a mi és més coherent el realisme. Segons el realisme l'objecte per sí mateix existeix, sense un subjecte que l'hagi de percebre. Qüéstionar-se l'existéncia del món em sembla absurd perquè el sentit comú ens diu que encara que l'objecte no el vegis en aquell moment existeix. Potser no per a tu, però per a un altre sí que ho farà i per tant sí existeix.
Perque un determinat moment no puguis conéixer l'objecte no significa que la seva existéncia no sigui real. L'objecte existirà per a tú o per a un altre, i encara que no el coneixi ningú seguiria existint perquè ocuparia un espai en un temps determinat encara que no ho sapiguem. Però la nostra ignrància no ens permet afirmar que un objecte no existeix. Això sí, mai sabrem com és aquell bjecte realment quan no el veiem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario