Activitat 7: Defenicions

SABER COMÚ: es funda en l'experiència de la vida quotidiana. Es pregunta el què de les coses.
TÈCNICA: saber com fer certes activitats. Persegueix el domini del món.
SABER ARTÍSTIC: més narrativa que explicativa. Narra la seva experiència i el seu objectiu és crear bellesa.
EXPERIMENT: conjunt d'activitats matematitzades que preten descobrir el comportament de les coses.
CIÈNCIES FORMALS: tracten l'estructura del pensament.
MÈTODE: camí que seguiex la ciència per arribar als seus objectius, la manera de treballar.
AXIOME: principis fonamentals indemostrables dins del sistema inductiu.
INDUCCIÓ INCOMPLETA: es recolza en comprovacions individuals i arriben a una conclusió probable perquè no observa la totalitat dels casos.
HIPÒETSI: suposició provisional que encara no ha estat confirmada.
TEORIA CIENTÍFICA: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
FALSACIÓ: refutació de la hipòtesi quan no concorda amb el comportament del món.
COMPRENSIÓ: consisteix en captar els sentits de les accions i pertant situar-se dins dels fets.
MITE: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
MÈTODE EMPIRICORACIONAL: mètode filosòfic que accepta per igual el sentit i la raó.
EMPIRISME: separa l'experiencia i la raó i considera més important els sentits.
RACIONALISME: separa l'experiencia i la raó i considera més important la raó.
REVOLUCIÓ CAPOERNICANA DEL CONEIXEMENT: canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre del coneixement.
JOC DE LLENGUATGE: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.
HERMENÈUTICA NO NORMATIVA: mètode hermenèutic que no posa normas a la comprensió.
PRETENCIONS DE VALIDESA DE LA PARLA: són les condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a una compressió.
METAFÍSICA: part de la filosofia teòrica que tracta sobre presumptes objectes que van més enllà dels sentits.