Activitat 7: Mite de les Cavernes

Activitat 6: Ignorància Socràtica

Idees principals

Aquest de Plató parla de la calúmnia de Socràtes. Vol saber perquè es diu que ell és el més savi de tots quan ell no es considera un savi encara que sí un amant de la saviesa. En aquest fragment utilitza el mètde socràtic de la ironia, on arriba a la conclusió de que ell és més savi que aquelles persones que es consideren savies.

Títol

Ignorància o saviesa?

Anàlisi del text
En aquest text de Plató, ell inclou com a protagonista a Sòcrates i el seu mètode de la ironia.
Apolo diu que Sòcrates és el més savi de tots i com que ell no es considera així va en busca de homes que es consideren savis per demstrar que ell no ho és tant. Conversant amb l'home semblava savi, però en realitat no ho era. Li intenta demostrar que no és tan savi com ell pensa i guanya un enemic. S'en va pensant que cap dels dos sap res, però que ell almenys sap que no sap res ho sigui que d'aquesta manera ja sap més que l'altre. Només en el moment en que acceptes la teva ignorància pots començar aprendre. Passa el mateix amb un altre savi, arribant amb la mateixa conclusió. Per tant en aquest text podem observar com Socràtes té una aparent ignorància.

Activitat 5: Fer de Sofista

Aquesta activitat consisteix en pasar un argument feble en un argument fort però per raons de seguretat he decidit no penjar-la, encara que era una activitat bastant interesant

Activitat 4: Comparació Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit

Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit són tots tres presocràtics i tenen idees en comú encara que siguin diferents. Tots tres defensen que res mor ni neix.
Empèdocles igual que Anaxàgores defensa que tot es forma per la unió o la separació de les coses. Segons aquest primer, tot sorgeix a partir de la separació i juntament dels elements (foc,aire,aigua i terra) i la base d'aquestes unions són l'amor i l'odi per equilibrar el món. Mentre que Anaxàgores defensa que en el món hi ha una unitat de tot, que tot està en tot, que l'ésser està format per unes llavors anomenades homeomeries que se separen infinitament amb tots els colors i formes. Aquestes llavors són eternes i són ordenades per una força anomenada nous en lloc de per l'amor i l'odi com deia Empèdocles.
Per un altre banda tenim a Leucip que va crear la teoria atomista però del qual no conservem dades i Demòcrit que va continuar amb aquesta teoria. Aquesta teoria és molt materialista, que diu que tot està format per infinits àtoms que són indivisibles.
n aquest text de Parmènides parla sobre l'ésser. Diu que l'ésser no ha nascut ji morirà perquè això suposaria una imperfec

Activitat 3: Comentari del text de Parmènides

Idees principals

En aquest text de Parmènides parla sobre l'ésser. Diu que l'ésser no ha nascut ji morirà perquè això suposaria una imperfecció i l'ésser és perfecte. Deixa clar que no es pot passar del no-ser al ser, que és impossible i res pot canviar-ho.

Títol

L’ésser i les seves característiques.

Anàlisi del text
En aquest text de Parmènides es veuen clarament les característiques de l'ésser. Ens diu que l'ésser és etern, n ha nascut ni morirà perquè no és possible passar del ésser al no-ésser o a l'inrevés. L'ésser és sempre present. Si no fos així significa que hauria nascut o que ha mort i cm ja hem dit abans és impossible que l'ésser neixi mori, simplement perquè significaria que abans o desprès seria un no-ésser i cm que el no-ésser no existeix no pot ser possible. Per tant ha de ser o no ser però no pot ser ambdues coses. La vida no ho permet, del no res no pot sortir res, per tant és o no és demostrant així que no hi ha canvi.

Activitat 2: Comparació Fragment d'Heràclit i de Parmènides

Text d'Heràclit

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Text de Parmènides

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. Hede desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

El fragment de Parmènides diu que allò que es pot dir i pensar existeix i és el mateix,per tant allò que no pots dir ni pensar no existeix. Vol desviar-ns dels sentits, perquè aquests ens enganyen i per això diu que som srd i cecs alhora, pot ser pensem una csa quan en realitat és un altre. Diu que caminen bicefals, ho sigui que no sabem on anem i no tenim un destí clar. Critica que l'ésser és considerat el mateix i no el mateix (idea de Heràclit). Afirma que anem enrere perquè ens estem guiant per uns sentits que ens enganyen, per tant només hi ha un camí la raó.

El fragment d'Heràclit diu que la guerra és cmuna a totes les coses, és a dir que de certa manera la guerra o el conflice participa en tot canvi.La justícia igual que totes les coses sorgiex perquè no hi ha concordança. En altres paraules perque hi hagi justícia ha d'haver-hi injustícia, perque hi hago fred ha d'existir la calor, una infinitat de contraris, una continua lluita de contraris que són necessaris a la vida perque es donin llocs els canvis. Efectivament tots els contraris són acollits per la natura, per tal de que les coses poguin evolucionar.

Activitat 1: Comentari del text d'Anaximandre

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."

Comentari

El fragment d'Anaximandre ens mostra que tot té un cmençament i un termini però de manera il·limitada, ho sigui, que tornarà a començar. Sembla que no sigués possible un cosmos etern, però hi ha una lluita per aconseguir-ho.
Tot en aquest món té un cert procès per intentar trobar l'equilibri, gairebé tot amb el seu contrari: fred-calor, dia-nit, vida-mort, quan acaba un comença l'altre. Les coses tornen a l'apeiron (allò q no té límits, i el món té límits)perquè ha de ser, no pot ser d'un altre manera. Hi ha una lluita continua que tornarà al començament. El temps determina la justícia i la injustícia.

2n de Batxillerat