Activitat 19: Comentari de text pàg.139

IDEES PRINCIPALS

Aquest text parla de que avui en dia no només vivim en un món físic sinó que també vivim en una mena de segon univers, "l'univers espiritual". Aquest segon univers està format pel llenguatge, el mite, la religió, l'art, ple de símbols.

TÍTOL DEL TEXT

L'home i els simbols

ANÀLISI DEL TEXT

El text comença dient que l'home, viciat a les seves costums, provoca que avegades la cultura en lloc de ser beneficiós l'únic que fa és que l'home empitjori. Quan l'home vol sobrepassar el món físic és quan provoca un enderriment, no podem parlar d'allò que el meu llenguatge no arriba.L'home no pot viure només en un món físic o un món simbólic, els dos mons estan vinculats. En la nostra vida no podem trobar un món físic aïllat del món simbólic o a l'inrevés. Podem observar un objecte, (formant part del món físic) però immediatament l'associem amb el llenguatge (formant part del món per referir-nos a tal objecte. Gairebé sense adonar-nos els nostres símbols i el nostre llenguatge han adquirit tanta importància que no podem pensar sense ell, perquè quan penses et parles a tu mateix. Per tant, l'home ha d'adaptar-se a aquest dos mons que formen part de la nostre vida dia rere dia.

Activitat 18: Definicions Tema 6

Animal cultural:L’ésser humà és un animal biològic que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió).

Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: maneras i nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Activitat 17: Pàgina 133, nº3

ANALITZA EL CONTINGUT DE LES AFIRMACIONS SEGÜENTS (EL PROBLEMA QUE PLANTEGEN I LES ACTITUS QUE EXPRESSEN) I INDICA COM LES VALORARIA ALGÚ QUE ASSUMÍS UNA ACTITUD INTERCULTURAL.

Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.

Relativisme.

Actitud intrcultural: Jo et tolero,admeto que les coses les entenguis així, i per tant no ens hauríem d'enfrontar si tu també acceptes les coses com jo les entenc.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.

Etnocentrisme.

Actitud intercultural: I nosaltres les seves si no van per damunt de cap llei.

És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

Relativisme.

Actitud intercultural: No hauria de ser així ja que les diferents cultures haurien de dialogar, enriquint-se convivint tots junts sense necessitat de fer guetos.

Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!

Etnocentrisme, tractant els immigrants amb xenofòbia i racisme.

Actitud intercultural: Tots tenim dret a tenir feina sigui qui sigui.

És impossible entendre’s amb els paios!

Etnocentrisme per part dels gitanos.

Actitud intercultural: Hi ha diferents cultures, i les relacions són complicades però amb el diàleg és possible.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Relativisme cultural: respecte l’altre cultura però es manté al marge.

Actitud intercultural: El fet de que no estiguin bé al seu país és un problema mundial i tots hauríem de buscar una solució, i si estan millor en aquest país també els hi podem acceptar.

Activitat 16: Com han de conviure les diferents cultures en un mateix territori?

La cultura per a conviure no hauria de ser un problema, però efectivament en alguns casos ho és. Hauria de ser una cosa molt senzilla com acceptar l'altre cultura i respectar-la sense intentar imposr la teva. Sempre hi ha un límt entre una i l'atre i aquest no s'hauria de passar. Jo crec que qun tú ets l'emigrant, ets tú que en tot cas s'hauria d'adaptar a les noves normes. Això no significa que tens que canviar el que penses però tampoc has de pretendre que l'altre persona pensi i segueixi les teves creences i traicions. Ara la persona que viu en un cert territori tampoc ha d'obligar que la persona de l'altre cultura fagi i seguiexi les seves idees. Només que l'accepti ja és suficient. Per part del govern jo crec que es deberien de deixar construir tant esglèsies com mezquites o altres edificis que simbolitzen. Però això sí,si les esglèsies es fan amb diners privat, les mezquites també hauríen de ser construits així. I si les altres cultures volen edificis per comoditat s'haurien de fer amb diners privat, sense exigències. En resum si cada cultura respecta i dóna els drets d'aquell territori per a tothom no hauria d'haver-hi problema. I sobretot la llei sempre ha d'anar per sobre de les creences religioses.

QUÈ ÉS LA CULTURA?(acontinuació un video)

Activitat 15: Pàgina 130, doc.6

• Què entén l'autor per civilització?

Entén com a civilització les diferents cultures que conviviem en una mateixa societat on aprenen a ser educats i a dialogar, el que fa que siguem éssers sociables i té lloc a les ciutats.

• Quina és la contribució de la ciutat a la civilitzacio?

La ciutat és la font de civiliztació de la cultura, és un instrument civilitzador d'educació.

• Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èspoques històriques indica quina ha estat la seva contribució específica.

Jerusalem: contribució religiosa, Roma: capital cristiandat, Atenas: va influir en la democràcia, model ciutat estat, Barcelona: va aportar en el moviment modernista entre altres, Alexandria: científic, Meca: religiós, Nova York: capital ciutat moderna, Moscou: comunisme.

Activitat 14: Comentari de text pàg.129

IDEES PRINCIPALS
Aquest text parla de la cultura com una forma d'adaptció al medi que tenen en comú unes idees, creences, eines i serveis. Amb aquestes similituds els humans actuen d'una manera o d'un altre.
La cultura va ser creada per l'home, i practicament li donem més importància que allò físic. La cultura forma part de la notra vida, estenent les possibilitats vitals.

TÍTOL

Què és la cultura?

COMENTARI

Es pot distingir entre la cultura material i la cultura mental, però totes dues formen part de la manera en que l'home viu. És tt un conjunt de creences, valors, actituds, concepcions del món que un determinat grup accepta com a propies i viuen seguint aquestes similituds. Cada estat té les seves lleis, cada poble les seves tradicions i cada casa les seves normes. Cadascun d'aquestes pertanyen a una cultura que pot englobar a més o menys gent però seguiex formant part d'una cultura. És una manera en que té l'home per sobreviure en el medi, ens permet adaptar-nos millor per aconseguir un major benestar. A més a més la cultura ens educa. En la vida trobem símbols compartits com la manera de dir sí o no amb el cap, o el simple fet d'aixecar la mà significa hola o adéu. La cultura ens fa humà i amplia les nostres possibilitats de viure.

Activitat 13: Preguntes pàgina 120

• QUINES IDEES EXPOSADES EN EL TEXT ET SEMBLEN ENCERTADES I QUINES NO? PER QUÈ?

La primera proposició em sembla correcte perquè pel fet de ser home pots pensar i tenir les teves idees i no tenen purquè coincidir amb els altres, per tant has de poder ser lliure de actuar com tú pensis convenient sense dependre de les voluntats dels altres. Però hauries de fer-ho sense ferir de cap manera a un individu, ho sigui, sense interrompre la llibertat de l'altre perquè tota llibertat té el seu límit.
La segona proposició em sembla encertada perquè hauries de poder ser lliure amb qui vols relacionar-te encara que sovint la situació a vegades no et permet complir aquesta llibertat. Per exemple si vas al col·legi, t'agradi o no un professor hauràs de relacionar-te amb ell si vols quedar-te allà o encara q no tinguis una bona relació amb els teus germans hauràs de conviure amb ells i no l'has escollit...
La tercera proposició és incorrecte perquè sí, pot ser propietari de la seva persona i capacitats però si és la persona que és i té les capacitats que té és gràcies a la societat on s'ha anat formant al llarg del temps amb la intervenció d'individus com professors, tutors o pares. I encara que hagi crescut "sol" és com és pel fet d'estar sol però això engloba a la societat i per tant si deu coses a la societat.
La cinquena proposició no és correcte perquè hi han altres relacions que no siguien mercantils com per exemple l'amistat.

• CREUS QUE L'NDIVIDUALISME POSSESSIU ESTÀ VIGENT AVUI EN DIA? EN QUÈ HO NOTES?

Sí perquè la gent només es preocupa per ells mateixos sense tenir cura dels altres. Encara que hi hagin lleis que intentin evitar aquest individualisme la gent per naturaleza té cura dels seus interesos.

Activitat 12: Comentari de text pàg. 92

Idees principals

Aquest text diu que un enunciat no pot ser cientific si no pot ser refutat per l’experiencia. Critica el mètode inductiu ja que diu que ha partir d'enunciats singurals no poden arribar a un enunciat universal, però sí es poden refutar enunciats universals a partir d'enunciats singulars. Aquest text és una crítica del Cercle de Viena.

Títol

Enunciats falsejats.

Anàlisi del text

Aquest text de Popper diu que un enunciat per ser acceptat ha de poder ser refutat, contrastant-lo amb l'experiència. S'ha de posar a prova i per això una hipòtesi no pot durar per sempre perquè les condiciones canvien. Un enunciat no pot ser verificat, però si falsat. Critica la inducció, tot el que defensa el Cercle de Viena. Diu que els enunciats singular només poden refutar enunciats universals però mai verficar-los. Per exemple si mitjançant l'indicció observa un determinat nombre de corbs, encara que tots els corbs eren negres, no pots dir que tots els corbs són negres perquè potser hi ha un corb gris amagat que tu no as vist. Però si observes aquest corb gris sí que pots refutar la hipòtesi de tots els corbs són negres. Per això a ell l'inducció és falsa i poc fiable. Si l'experiència no concorda amb l'hipòtesis, aquesta queda refutada.

Comparació

Popper defensa el falsacionisme, on un enunciat es pot considerar vàlid si té les possibilitats de ser falsejats, mai poden ser verificats. Mentre que el Cercle de Viena defensa l'inducció. Aquest mètode defensa que sí es pot arribar a un enunciar universal mtjançant l'experiència, en altres paraules un métode totalment empirista. Mentre que el Cercle de Viena diu que un enunciat si no es pot verificar es que esta mancat de sentit , Popper diu que un enunciat si no es pot falsar no és un enunciat científic.

Activitat 11: Definicions Tema 2

-Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

-Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica. És l'intent d'arribar a les qüestions ultimes.

-Coneixement: Captació d'un estat de coses de tal manera que aquesta pugi ser compartida amb els altres.

-Creença: És un grau de coneixement en el qual jo estic convençut que el que pensa és veritat, però no puc demostrar-ho objectivament.

-Interes emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas vol la alliberació dels éssers humans sota la dominació.

-Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta, una veritat acceptada sense crítica.

-Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenen de cada cultura, època o grup social.

-Realisme: El sentit comú diu que podem arribar a les coses tal com són, posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.

-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.

-Noema: Objecte de la conciència.

-Prejudici: Són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització. Condicionen la nostra visió del món.

-Ignorància: És un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre X .

-Autoritat: És un criteri de la veritat en que una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú qur conciderem expert en la matèria.

-Evidencia sensible: És un criteri de la veritat en que una afirmació es certa perquè la puc percebre per els sentits.

-Veritat com a correspondència: Segons aquesta teoria es veritat quan hi ha una concordança entre el que es diu i el que es amb la realitat.

-Criteri contextual: Res es cert o fals aïlladament sinó que les idees estan interconectades..

-Consens: Acord entre diferents persones sobre un determinat tema.

-Realitat contingent: És aquella que es però que pot no ser.

-Realitat psíquica: La consciència és real però no l'objecte, ja que són els pensaments, la imaginació..etc Correspon amb el món 2 de Popper.

-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.

-Món 3: Interacció entre món 1 (físic) i món 2 (estats mentals).

Activitat 10: Exercici 7, Pàg.51 Real o Aparent

-Triangle equilàter: Real, perquè és una realitat necessària i universal, sempre serà així.

-La mort: Real, hi han evidéncies a través del que podem observar, sabem que existeix.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparent, sembla real perquè és un desig.

-Lara Croft: Real, però fictícia ja que és un personatge fictici.

-Napoleó Bona Parte: Real, ja que és un personatge històric que sabem que ha existit.

-Un miratge: Aparent, és una il·lusió òptica.

-Una flor de plàstic: Real, físicament és real, ho podem tocar i veure.

-El meu aprovat: Real, psicica. El paper on posa que has aprovat és físic.

-La meva alegria per l'aprovat: Real, desde la ment.

-Els records de l'estiu: Realitat psíquica, ho has viscut però és només real a la teva ment.

-El somni d'aquesta nit: Aparent. ja que només existeix al teu cap.

-Els amics del xat: Aparença, els amics existeixen a l'altre costat de la pantalla però el fet de que no hi estiguin físicament és una realitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: Aparença ja que la imatge és una copia.

-El que sento en veure una pel·lícula: Realitat psíquica perquè és el que sents.

-Una pel·lícula: Aparent. És real, però el seu contingut no.

Activitat 9:Comentari de text pag.43

IDEES PRINCIPALS

Aquest text parla de la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança. La veritat s'ha utilitzat per molt de temps i ara es confon amb el que és cert. Afirma que una cosa és real si té sentit i concordança. A més diu que allò que és cert és l'enunciat no la cosa.

TÍTOL

Veritat com a concordança

COMENTARI

En aquest text Heiddeger ens afirma que la paraula veritat s'ha utilitzat durant molt de temps i ara fa referència a que una cosa que sigui certa té a veure amb la certesa (la certesa és subjectiva).
Si és real, és cert. Allò que diem que és cert és la realitat. Ens diu que quan una cosa X és certa quan concorda amb el que diem, ho sigui, el que és cert és l'enunciat no la cosa. Perquè sigui cert i veritat també ha de tenir una correspondència.

COMPARACIÓ

Aquest text defensa la veritat com a correspondència o adequació, pel que fa les teories de la veritat. Ho podem comparar amb la coherència lògica. Aquesta diu que un enunciar per ser verificar h de ser coherent encara que l'enunciat sigui cert o no. És contrari perquè Heidegger diria que si l'enunciat no concorda amb la realitat no seria veritat. Si ho comparem amb la teoria pragmatista, s'assemblen una mica més. Els dos accepten la teoria de l'adequació però segons la teoria pragmatista una cosa és real si l'enunciat ens és útil per resoldre algun problema. Aquesta veritat canvia segons la situació. En canvi Heidegger creu que en el llenguatge es troba la veritat.

Activitat 8: REALISME O IDEALISME?

Potser les dues teories són coherents però per a mi és més coherent el realisme. Segons el realisme l'objecte per sí mateix existeix, sense un subjecte que l'hagi de percebre. Qüéstionar-se l'existéncia del món em sembla absurd perquè el sentit comú ens diu que encara que l'objecte no el vegis en aquell moment existeix. Potser no per a tu, però per a un altre sí que ho farà i per tant sí existeix.

Perque un determinat moment no puguis conéixer l'objecte no significa que la seva existéncia no sigui real. L'objecte existirà per a tú o per a un altre, i encara que no el coneixi ningú seguiria existint perquè ocuparia un espai en un temps determinat encara que no ho sapiguem. Però la nostra ignrància no ens permet afirmar que un objecte no existeix. Això sí, mai sabrem com és aquell bjecte realment quan no el veiem.