"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és
impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el
Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest
model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel
contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model
sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el
Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...)
Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és
la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes
condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de
reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que
aquest món sigui la imatge d'algun altre món."
Idees principals
Aquest text de Plató ens parla del Demiürg, el principi ordenador del món que posa un ordre entre les idees i la matèria. El Demiürg ha d'existir perquè sinó no existiria el món sensible. Aquest pren com a model les idees (que es perfecte) per crear les coses amb matèria(imperfecte). Si agafés com a model altre cosa que no siguessin les idees, alguna altre cosa que no sigués perfecte allò que es produiria no seria bó. Per tant en el nostre món les coses, són copies de les idees gràcies al Demiürg.
TítolLa creació de les coses
Anàlisi del text
Aquest text ens parla de l'origen de l'univers. Aquest món s'ha creat gràcies al Demiürg, que és més perfecte que les coses però menys que les idees. El Demiürg és com un pastisser que contempla les idees i les pren com a models creant les coses. Aquestes coses no són perfectes perquè estan formades per matèria però són les copies de les idees essent bells.
Aquesta idea de Demiürg com a principi ordenador la podem comparar amb el Nous de Anaxàgores. El nous és un motor, una força externa que ordena. Però el Demiürg a diferencia del nous, ordena les coses a partir de les idees creant coses belles o almenys intent-ho mentre que el nous ordena allò ja creat, ho sigui, que fa qe unes característiques o unes altres dels homeomeries es manifestin.
"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi? - És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."
Idees principals
Aquest text de Plató ens parla dels aspectes ontològics de la seva teoria. Sòcrates es pregunta si les nostres idees canvien o si sempre són les mateixes. I si canvia com canvien o en cap moment canvia? Li responen dient que no ha de canviar sinó que ha de ser immutable.
TítolLes idees no canvien
Anàlisi del text
Aquest text planteja la realitat en sí mateixa que s'identifica amb les idees. Les idees no canvien, són inmutables, necessaris i existeixen per elles mateixes. Formen part del món intel·ligible, una realitat invisible que tenen totes aquestes característiques esmentades anteriorment. Plató també afirma que les idees són presents a les coses, i que les coses participen en la idea. Hi ha un relació de participació. Per exemple la idea de bellesa, tothom té una idea de bellesa i potser no tothom té el mateix criteri però tots ens entenem quan diem que alguna cosa és bella, sent així extramentals. El que canvia no és la idea sinó la cosa a la quan és present aquesta idea.
Comparació
Aquest text el podem comparar amb Sòcrates on tenen molts aspectes en comú. Ambdos pensen que la realitat o veritat no havia de ser subjectiva ni canviar sinó que havien de ser universal i objectius. Aquesta manera critiquen els sofistes que creien en una realitat subjectiva, tal com s'apareixen les coses per tu són per tu, i tal com s'apareixen les coses per mi són per mi. Per tant els sofistes afirmaven que la realitat és subjectiva.
