Activitat 27: Cometnari de text, Pàgina 197

CÀLCUL DELS PLAERS I ELS DOLORS

IDEES PRINCIPALS
Conèixer els desitjos i saber escollir entre quins et donaran el màxim plaer possible, et permet arrinar a una vida feliç. Per això, tot el que fem, ho fem per evitar el dolor tant en el cos com en l'ànima. Reconeixem el plaer com el mòbil dels nostres actes, part de la nosta naturalesa. Però avegades preferim escollir els dolors per poder rebre un plaer major més endavant. En resum, no tots els dolors s'han de rebutjar i no tots els paers s'han d'elegir i per prendre aquestes descicions cal utilitzae el seny.

TÍTOL
Hedonisme

COMENTARI
Aquest text defensa l'hedonisme que diu que en el moment en que tú pots diferenciar entre els diferents tipues de plaers, podràs elegir quins rebutjaràs i quins no per obtenir la màxima felicitat possible. El plaer és el nostre mòbilm trobar el plaer condiciona els nostres actes, fugint el màxim que puguem dels dolors. Però no sempre podem, millor dit no sempre hauríem de triar tots els plaers i rebutjar tots els dolors. Per què?Perquè avegades escollint un dolor pròxim et portarà a un plaer més gran encara que sigui en un temps més llunyà. Per això hem de tenir en compte els nostres interessos i objectius, pensant amb seny les nostres actes. Per exemple si tries quedar-te en casa estudiant (un dolor) en lloc de sortir (un plaer) és perquè vols un plaer més gran com podria ser aprovar l'examen, que t'ajudarà a aprovar el curs, ajudant-te a tenir una bona carrera per tenir una bona vida ( un plaer més gratificant encara que més llunyà).
Aquesta teoria la podem comparar amb la teoria dels estoics que pensen que la nostre vida es conduïda pel destí. Per tant per ser feliços hem d'aconseguir la pau interior, dominant les nostres emocions i no deixar-nos corrompre pels factors externs que no podem canviar.
També podem comparar la teoria del hedonisme amb l'utilitarisme de Stuart Mill que considera que no tots els plaers són iguals sino que es diferencien per qualitat, essent superiors els plaers intel·lectuals i morals. Per tant podem veure que l'hedonisme no diferencia entre els plaers superiors o inferiors, sino que segons els seus interesos tria uns plaers o uns altres.

La experiencia del existencialismo

Activitat 26: PEL·LÍCULA DE SARTE

1. A quin corrent filosòfic pertany?
- Existencialisme.

2. Quina concepció de la llibertat defensa?
- Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.

3. On va estudiar?
- En l’École Normale Supérieure de França.

4. Nom de la seva companya.
- Simone de Beauvoir.

5. Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
- La fenomenologia de Husserl.

6. Què significa que l’existència és contingent?
- Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti.

7. Títol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea.

8. L’existència té sentit?
- El filòsof opina que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.

9. Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
- Què és la metafísica?

10. Títol de la seva revista.
- Les Tempes Modernes.

11. Quina és la seva posició sobre Déu?
- Deia que Déu no existia, ja deia que si Déu existia l’home no era lliure i si els homes tenen llibertat Déu no existeix.

12. Què significa l’infern són els altres?
- Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres.

13. Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
- Crítica de la raó dialèctica.

14. Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
- 1964, ja que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.

15. Per què va ser un inspirador de la revolta del 68?
- Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.

16. Títol del diari extremista que va dirigir.
- La cause du peuple.

17. Què significa revolució perpètua?
- Has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.

18. Què opina sobre el terrorisme?
- Que és la bomba atòmica dels pobres.

19. Què significa que pensava contra ell mateix?
- Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.

20. Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
- Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic.

Activitat 25: Definicions Tema 9

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions, difícils de modificar.

- Immoral: Persona que sap diferenciar entre el bé i el mal i tria el mal.
- Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.
- Consciència moral: Capacitat humana de diferenciar el bé i el mal.
- Responsabilitat: Capacitat dels éssers lliures i conscients que poden optar i tenen el coneixement necessari per ser els amos dels seus actes.
- Llibertat externa: Absència de coacció externa.
- Llibertat interna: Absència de coacció interna.
- Condicionament: No tenir una llibertat absoluta i total, però conservar la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
- Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
- Determinisme físic: Engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat (tota causa té un efecte i tot efecte ve donat per una causa).
- Determinisme genètic: Corrent sociobiològic que veu en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les nostres actuacions.
- Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
- Existencialisme: Defensa que l’existència és anterior a l’esència.
- Indeterminisme: Afirmació radical de la llibertat.
- Racionalitat econòmica: Defensa que l’ésser humà sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
- Autonomia moral: És quan el subjecte es dóna la llei a si mateix.
- Nivell preconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
- Nivell postconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
- Lògica de l’atenció: Defensa que la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Denuncia la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització i defensa que hem de deixar a les generacions futures un món millor.

Activitat 24: Pàgina 189, UN DILEMA HIPOTÈTIC

· Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Jo crec que sí que hauria de robar perquè abans de fer-ho ha suplicat i ha intetnat recolectar tots els diners possibles però no ha pogut aconseguir els 2000€, i si aquesta és la única possibilitat que queda per obtenir el medicament que ho faci. El farmaceutic també actúa molt incorrecte i entre els dos actes robar seria el mal menor per la finalitat que tenen. Es a dir, el fi del farmaceutic és obtenir més diners mentre que el que roba té la finalitat de salvar una vida. En aquest cas el fi justifica els mitjans.

· Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

Si ell vol també ho hauria de fer, perquè continúa la seva dona continúa sent una persona amb valor absolut l'estimi o no. Potser no és responsable del que li passi a la seva dona perquè a una certa edat cadascú és responsable d'ell mateix, però jo crec que de totes formes hauria intentar fer tot el que està en les seves mans.

· Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en el cas que no l’estimi? Per què o per què no?

Sí perquè continúa sent la seva dona encara que no la estimi. Ell continúa amb ella i pertant ha d'estar al seu costat per apoyar-la, és el mínim que hauria de fer tot ésser humà, donar una mà en els moments dficils. Encara que no arribi a l'extrem de robar per ella, hauria de fer tot el que estigui en les seves mans sense creuar la línia de lo legal.

· Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
En principi hauries d'estimar a tothom, però si és un estrany ell no te res a veure amb aquesta situació i pertant no hauria de robar.

· La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
La gent hauria de fer tot el que puguin per salvar la vida dels altres sense dubtar-ho en cap moment.

· El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

Encara que vagi en contra la llei, és un acte moralment bo. Hi ha moltes lleis inmorals i pertant avegades anar més enllà de les lleis establertes no vol dir que actuis moralment dolent.

Activitat 23: Comentari de text pàg.183

L'HOME, ARTÍFEX DE LA SEVA PRÒPIA VIDA

Ideeas principals

Aquest text explica que és el mateix actuar segons el destí que viure segons la naturaleza, en altres paraules conservar sense facultats corporals i allò que s'et dóna bé per naturaleza. Això s'ha de conservar com a béns que poden deixar d'existir. L'hme ha de ser invulnerable per les coses externes i ha d'actuar confiant en ell mateix, preparat per allò que li tingui el destí, com a propietari de la seva vida.

Títol

L'home i la seva vida

Comentari

Sènica afirma que és el mateix viure determinat pel destí que viure segons els teus impulsos naturals. La nstra raó ha d'estar d'acord amb la raó de la natura sense intentar dominar-lo. Ho sigui que cal conservar agilment i sense cap les facultats corporals i allò que s'et dóna bé sense raó explicable com a béns que poden deixar d'existir (que tenen un termini). La nostra naturaleza física és més o menys controlable i pertant no hem d'intentar coses inevitables. Com per exemple és un fet que envellim i sí efectivament podem controlar que la nostra salut sigui millor o pitjor però no pots evitar fer-te vell, tard o d'hora acabaràs morint. No ens hem de deixar dominar pels altres, has d'actuar segons com tu pensis sense sotmetres a ningú alié. No t'has de veure afectat per les coses extranyes i externes. Per exemple si hi ha un terretrèmol no pots evitar-ho i pertant has de fer només allò que està a les teves mans. Has de confiar en tu mateix, preparat per decidir les teves accions, actuar segons el teu destí, poder ser propietari de la teva vida.

Activitat 22: Pàgina 154, nº2

Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la opinió de l’Anna, candidata a delegada del curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
- BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
- DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
- DOLENTA.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
- DOLENTA.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
- BONA.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres.
- BONA.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
- DOLENTA.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
- MEDIOCRE.

Activitat 21: Pàgina 154 nº 1

Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
- DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
- MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
- BONA.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
- BONA.

Activitat 20: Pàgina 153 nº 3

Identifica el tipus d’argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.

· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad ignorantiam, és fal·laç.

· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement existeixen.
Ad ignorantiam, és fal·laç.

· Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular, no es fal·laç.

· Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
Ex populo, no es fal·laç.

· No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem, és fal·laç.

· Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem, tu quoque, no és fal·laç.

· Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar-li a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre a les seves peticions des del principi.
Pendent relliscós, és fal·laç.

· S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés una cosa dolenta.
De la falsa causa, és fal·laç.