que les teves paraules siguin millors que el silenci!

Activitat 28: Mill

2011-05-14T14:54:00.000-07:00

Idees principals

En aquest text Mill ens parla de les diferències entre Bentham distingint entre la qualitat i la quantitat de plaers. Per a Mill tots els plaers són diferents en qualitat essent els plaers intel·lectuals superiors que els físics. Per això diu que és millor ser un home insatisfet que un porc satisfet.

Títol

Porc satisfet o savi insatisfet?

Comentari

En aquest text Hume exposa el principi d'utilitarisme que es basa en aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. També explica la diferència bàsica entre Bentham i ell. Mentre que Bentham afirma que tots els plaers són iguals de qualitat i només es diferencien per la quantitat, Mill afirma que els plaers es diferencien per qualitat, essent els plaers basats en la intel·ligència superior als físics ja que duraràn més i seràn més útils per la vida. També afirma que aquelles persones que saben més seràn més insatisfetes que aquelles que saben menys, ja que poden exigir més i coneixen altres coses podent voler aspirar a més. Per exemple una persona que mai a vist un llibre podrà ser feliç només mirant el televisor, mentre que una persona que hago tingut la possiblitat de llegir i li hagi agradat potser veure el televisor no li omplarà i pertant no estarà satisfet. Finalitza dien que és millor ser un savi insatisfet que un porc sastisfet.

Activitat 27: Moral de kant

2011-05-14T14:53:00.001-07:00

La moral kantiana

View more presentations from tati3.

Activitat 26: Diferències entre Kant i Aristòtil

2011-05-14T14:51:00.000-07:00

Podem diferenciar aquests dos autors en molts punts.

Per començar podem parlar de la moral: la moral de Aristòtil és una ética material, ho sigui que perseguien un fi, la felicitat i la moral de Kant és una moral buida de contingut, una ética formal, ho sigui que no persegueix cap fi, basada en el deure.

Per a Kant la llei moral no es basa en l'experiència sino que és apriori i per a Aristòtil la llei moral es basa en l'experiència, ja que es la pràctica la que ens porta a actuar bé, per tant és aposteriori.

Finalment, també podem comparar aquest dos autors en que la llei moral de Kant és universal, ha de ser vàlida per a tots, mentre que la llei moral de Aristòtil està formada per molts imperatius hipotètics, tantes com a circumstàncies possibles.

Activitat 25: Investigació sobre els principis morals paràgraf.107

2011-05-14T14:50:00.000-07:00

No, dieu; la moralitat consisteix en la relació de les accions morals amb la regla del més just; i són denominades bones o dolentes, segons concordin o no amb ella. Què és aquesta regla del més just? En què consisteix? Com es determina? Per la raó, dieu, que examina les relacions morals de les accions. De tal manera les relacions són determinades per la comparació de l’acció amb la regla. I aquesta regla és determinada considerant les relacions morals dels objectes. No és aquest un raonament refinat?

Tot això és metafísica, exclameu. Prou, llavors; no cal més per tenir una forta sospita de falsedat. Sí, contesto, aquí hi ha metafísica, amb tota seguretat, però per la vostra part, que avanceu hipòtesis absurdes que mai poden fer-se intel·ligibles, ni quadrar amb cap cas ni exemple concret. La hipòtesi que defensem és senzilla. Manté que la moralitat és determinada pel sentiment. Defineix que la virtut és qualsevol acció mental o qualitat que doni a l’espectador un sentiment plaent d’aprovació; i vici, el contrari. Passem llavors a examinar un cas concret, a saber, quines accions exerceixen aquesta influència. Considerem totes les circumstàncies en les quals coincideixen aquestes accions i, d’aquí, ens encaminem a extreure algunes observacions generals respecte a aquests sentiments. Si a això ho anomeneu metafísica i trobeu en això quelcom abstrús, no tindreu una altra cosa que fer, sinó reconèixer que el vostre tipus de ment no és apropiat per a les ciències morals.

Idees principals

En aquest text Hume parla sobre la seva teoria de la moral, basada en els sentiments. Afirma que la moral serveix per distingir entre el bé i el mal, donant-te sentiments d'aprovació o de desaprovació.

Títol

Moral amb sentiments

Comentari

Aquest frangment del filòsof empirista Hume, parla sobre la moral. Ell diu que l'única manera de poder diferenciar entre el bñe i el mal és mitjançant els sentiments, al contrari del que diuen els racionalistes que basen la seva moral en la raó. La moral de Hume és criticada perquè sembla egoísta, quan no ho és ja que no busca només la felicitat individual, sinó que també es preocupa per la felicitat de la comunitat a la qual pertany, en altres paraules, busca la màxima felicitat pel major nombre de persones. En el text també trobem la diferència entre virtut i vici, una virtut és aquella bona acció que després donarà el sentiment d'aprovació esmentat anteriorment, i el vici és aquella acció que després donarà un sentiment de desaprovació.

Comparació

Hume i Mill comparteixen la mateixa moral, un emotivisme moral, on els nostres sentiments guien les nostres actuacions. Ambos autors Es basen en la màxima felicitat per al major nombre de persones. L’ utilitarisme no és una teoria egoista , ja que aquesta teoria entén que cada persona ha de tenir en compte no noms la seva felicitat , sinó la de la comunitat a la qual pertany.

Segons Mill i Hume les nostres actuacions estan mogudes per els nostres sentiments fugint del dolor i buscant el plaer. Les persones tenen els sentiments de empatia, que ens permet posar-nos en el lloc dels altres i es això el que ens mou actuar bé.

Activitat 24: Realitat exterior

2011-05-14T14:44:00.000-07:00

De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre és moltescèptica, i tendeix a dar-nos una noció de les imperfeccions i límits estrets de l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i la creença que l’acompanya s’explica només com un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem en una cosa qualsevol de l’existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostre autor insisteix en altres - i variats - tòpics escèptics, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si la naturalesa no fos massa forta per impedir-nos-ho.

Idees principals

En aquest text Hume fa un resum de la seva filosofia on es veu clarament el seu escepticisme. Hume afirma que la base del conèixement és l'experiència i és l'habit el que ens guia en la vida, però no ens dóna coneixement sino creença.

Títol

Hume escèptic

Comentari

En aquest text Hume fa una síntesi de la seva filosofia i afirma dient que la base del coneixement són els sentits, l'experiència. També diu que nosaltres som animals de costum i és aquest hàbit el que ens guia en la vida. D'aquesta manera critica el principi de causalitat. Per exemple, que cada dia surti el Sol, no ho podem saber amb seguretat. Ho diem per costum però no podem estar 100 % segurs de que el Sol surtirà a l'altre dia. Finalitza ciriticant la raó com a mètode de coneixement.

Comparació

Aquest text es pot comparar amb tots els autors esceptics que no creuen en la veritat absoluta. També el podem comparar amb Plató quan estam dintre de la caverna que negava l'existència dels objectes sensibles.

Activitat 23: Abstract

2011-05-14T14:41:00.000-07:00

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.

Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?

Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

Idees principals

En aquest fragment, Hume fa referencia a la crítica del principi de causalitat. Diu que no es pot demostrar que el futur hagi de tenir una relació amb el passat i que tampoc pot demostrar que la naturaleza actua sempre igual.

També afirma que allò que determina el que esperem en un futur és l’habit o el costum, però no hiha cap fonament per esperar que en el futur les mateixes causes provoquien els mateixos efectes. Finalment, posa com a exemple la bola de billar per defensar les seves idees.

Títol

Animals de costum

Comentari

En aquest fragment que pertany a l’Abstract (resum de la naturaleza humana), Hume fa una crítica del principi de causalitat. Diu que no pot demostrar que la naturaleza actuii seguient el mateix esquema perquè amb la experiencia podem veure com la naturaleza presenta canvis. És posible que canvii i no podem demostrar que sigui fals allò posible. Afirma que Adam anb tota la seva ciencia no podría haver dit que succeiria per que no té experiencia.

Sobre que el futur hagi de tenir una relació amb el passat, tampoc no pot ser demostrat perquè tots els enunciats que expliquen un fet A seguit d’un fet B es basen en l’experiència, en el passat i per tant estaríem donant per cert uns enunciats que ja es nasen en aquesta relació, per tant no es pot admetre com a prova.

Hume, també afirma que allò que determina el que esperem en un futur és l’hàbit o el costum. Posa coma exemple la bola de billar dient que quan tu li dones un cop, la teva ment anticipa el que succeirà basant-se en allò que està acostumat a veure o a succeir però no hi ha cap fonament que provi que les mateixxes causes hagin de provocar els mateixos efectes. Allò que fa que actui un objecte en la manera que ho fa no la coneixem i per tant si nomès veiem les qualitas sensibles no podem pensar que aquelles forces actuïn sempre igual.

Hume finalitza dient que som guiats pel costum i no per la raó criticant el racionalisme.

Comparació

Aquest text de Hume, filòsof empirista, es pot comparar amb Decartes, un filòsof racionalista que defensa el mètode deductiu i el principi de causalitat. Tot efecte li segueix la seva causa i per tant si sempre hem observat que desprès de A li seguien B, podem deduir que sempre desprès de A li seguirà B.

Activitat 22: Relacions d'idees i qüestions de fet

2011-05-14T14:40:00.000-07:00

Idees principals

Hume en aquest text diu que tots els objectes poden ser dividits en dos: en relacions d’idees i en qúestions de fet tal i com ho diu el títol del text.

Les relacions d’idees són aquelles que són i no poden ser d’una altra manera, mentre que les qüestions de fet són aquelles que poden ser d’una altra manera, de tenir contraris.

Títol

Els objectes de la raó

Comentari

Aquest text pertany a David Hume, un empirista radical que viu en el context de la il·lustració. El text pertany a l’investigació sobre l’enteniment humà un resum del Tractat de la naturalesa humana que va ser tot un fracàs. Aquí Hume ens comenta que tots els objectes de la raó es poden dividir en dos realitats: relacions d’idees i qüestions de fet. La diferencia entre aquestes dues realitats és que les relacions d’idees abarca les ciencias de la geometría, àlgebra i aritmética, tot allò que és i no pot ser d’una altra manera, no venen de l’experiència; mentre que les qüestions de fet són aquelles resalitats que si poden ser d’una altra manera, que si poden permeten contraris i el seu contrari no implica una contradicció, depenen de la experiencia. Per exemple un triangle, una figura geométrica amb 3 angles i si té més o menys de tres angles deixa de ser un triangle. Les qüestions de fet, al contrari pot permetre una altra possibilitat. És molt probable que no hi hagi un terretrèmol però la mateixa manera que no pot succeïr pot fer-ho. El contrari és posible i no comporta contradicció.

Activitat 21: Identitat persona

2011-05-14T14:39:00.000-07:00

Acabaré les disquisicions d’aquest autor, tot comentant dues opinions que sembla que li són peculiars, com ho són gairebé tota la resta. Afirma que l’ànima, en la mesura en que podem concebre-la, no és res més que un sistema o una successió de percepcions diferents - com les de calor i fred, amor i odi, pensaments i sensacions -, totes elles reunides, però mancades de simplicitat o identitat perfectes. Descartes defensava que el pensament era l’essència, de la ment, no aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això ens sembla que és del tot inintel·ligible, ja que tot allò que existeix és particular, i així ho han de ser també les nostres percepcions particulars que formen les nostres ments. Recalco que formen les nostres ments, no que hipertanyen. La ment no és una substància en la qual s’inhereixen les percepcions. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la noció cartesiana que el pensament, o la percepció en general, és l’essència de la ment. No tenim idea de cap tipus de substància, perquè només tenim idees d’allò que prové d’alguna impressió, i no tenim cap impressió de cap substància, ja sigui material o espiritual. No coneixem res més que qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea de cos, un préssec - per exemple - és tan sols la idea d’un tast, d’un color, d’una figura, d’unes dimensions, d’una consistència, etc. De la mateixa manera, la nostra idea de ment és només la idea de percepcions particulars, sense noció de cap cosa que pugui anomenar-se substància, simple o composta.

Idees principals

En aquest text de David Hume és un fragment de l’Abstract el filòsof es critica la idea del jo de Decartes, que defensava que el jo era l'essencia. Hume ho critica dient que la identitat personal és ua successió de percepcions, va canviant i per ser vàlid hauria de procedir d'una impressió permanent.

Títol

Crítica del jo

Comentari

En aquest text Hume, filòsof empirista, fa una crítica a Decartes. Comença dient que tot el que podem conèixer és allò que podem percebre. Critica la idea del jo de Decartes perquè el jo és una cosa canviant, i per què una impressió sigui vàlida ha de ser no-canviat. Critica també la manera en que té de conèixer les coses ja que Decartes coneix apartir del jo, apartir d'allò que ell havia donat com a invàlid. El jo és una idea indivuvual, i per Hume el que necessitem és un conjunt d'impressions per donar lloc a un objecte. Per exemple la idea de xocolata (olor, gust, forma, color..) que agafem mitjançant l'experiència. El jo és un conjunt de percepcions que la imaginació associa. xq una idea sigui vàlida les impressions haurien de ser permanents. Com les percepcions del jo van canviant en espai i temps jo no soc jo sempre i per tant hi ha un problema: la identitat personal.En resum, Hume critica la idea del jo de Decartes perquè no nomès és una idea que no deriva dels sentits, sinó que a més a més tambré és una idea canviant per tant no pot ser vàlida i és una idea indivudual.

Comparació

Aquest text es pot comparar amb Decartes, ja que defensen idees contràries. Aquest darrer explica que el conecixement parteix del jo ja que pot duptar de tot menys de que està dubtant; i Hume defensa que el coneixement parteix de l'experiència, d'on reben impressions. També el podem comparar amb Aristòtil, on ambdos autors van coincidir en que per tal de que una idea sigui vàlida ha de provenir de l'experiència.

Activitat 20: Teoria del coneixement

2011-05-14T13:25:00.000-07:00

El nostre autor comença amb una sèrie de definicions. Anomena percepció qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment, adés emprant els nostres sentits, adés impulsats per la passió, adés exercint els nostres pensaments o la nostra reflexió. Divideix les nostres percepcions en dues classes: impressions i idees. Quan sentim una passió o emoció de qualsevol tipus o tenim imatges dels objectes externs transmeses pels nostres sentits, la percepció de la ment l’anomena impressió, paraula que empra en un sentit nou. Quan reflexionen sobre la passió o l’objecte que no és present, aquesta percepció l’anomena idea. Per tant, les impressions són les nostres percepcions més vívides i fortes; idees, les que són més pàl·lides i dèbils. Aquesta distinció és evident, tant com la que hi ha entre sentir i pensar.

La primera proposició que avança és que totes les nostres idees o percepcions dèbils és deriven de les nostres percepcions fortes, i que no podem pensar mai en cap cosa que no hàgim vist fora de nosaltres o sentit en les nostres ments. Aquesta proposició sembla equivalent a aquella que tant d’esforç li va costar d’establir a Locke: no hi ha idees innates. Només cal observar, com una inexactitud d’aquest famós filòsof, el fet de comprendre totes les nostres percepcions sota el terme d’idea; en aquest sentit és fals que no tinguem idees innates. Ja que és evident que les nostres percepcions més fortes, o impressions són innates; i que l’afecció natural, l’amor a la virtut, el ressentiment i tota la resta de passions sorgeixen immediatament de la naturalesa. Estic convençut que qualsevol que considerés la qüestió sota aquest punt de vista seria capaç de reconciliar totes les parts. Malebranche es trobaria en un compromís per assenyalar un pensament de la ment que no representés alguna cosa de sentida prèviament, bé sigui internament o per mitjà dels sentits externs; i es veuria obligat a admetre que, encara que puguem compondre, barrejar, augmentar i disminuir les nostres idees, totes es deriven d’aquestes fonts. Per la seva banda, Locke, d’altra banda, admetria fàcilment que totes les passions són una mena d’instints naturals que deriven únicament de la constitució originària de la ment humana.

IDEES PRINCIPALS

En aquest text Hume divideix les percepcions en dues classes: les impressions que són les percepcions més fortes i clares; i les idees, les que són més dèbils i menys clares. Nega l'existència de les idees innates i li dòna més importància a les impressions que a les idees.

TÍTOL

Percepcions

COMENTARI

En aquest fragment Hume ens parla de les percepcions, que es tot allò que podem tenir a le ment, tant els pensaments o pels sentits. Parla de la divisió d'aquestes percepcions en dos classes, les impressions(allò clar, allò que percebem gracies als sentits) i les idees (alló no tant clar, allò que pensem. Hume, per tant, dona més importància a les impressions que a les idees, afirmant que les idees són les copies i no alreves com s'havia dit anteriorment. Per poder parlar d'alguna cosa, primer l'hem d'haver vist per això el meu llenguatge té límits i és precisament aquest. És també aquesta la raó de perquè no existeixen idees innates. Poso com a exemple de les impression e idees el següent: si t'imagines un tigre no pots comptar les ratlles que té perquè no ho pots distingir bé, només tens com una imatge borrosa a la ment, mentre que si el veus el tigre si que ho distingueixes tot i ets capaç de comptar-les.

COMPARACIÓ

Aquest fragment el podem comparar amb Locke que afirma que no existeixen les idees innates igual que Hume i que tot el conèixement prové de l'experiència. També el podem comparar amb Plató ja que Plató donava més importància a les idees que a les coses afirmant que les coses eren copies de les idees. Per a Hume pasa el contrari.

Activitat 19: És Aquest El Millor Dels Mons Possibles?

2011-03-03T08:12:00.000-08:00

Si el mirem des d'un punt de vista egocèntric, si, aquest és el millor dels mons possibles pel simple fet que jo estic en ell.
Si el mirem des d'un punt de vista més religiós també podem dir que sí, perqué Déu és qui ho ha creat, i com pot un ésser tant summament perfecte fer un món dolent?
Si el mirem des d'un punt de vista evolutiu també podem afirmar aquesta pregunta. És ara quan vivim amb tanta tecnologia, amb més comoditats, amb més coneixements en gairebétots els àmbits, més evolucionats.
Però des del meu punt de vista, no és aquest el millor dels mons possibles. Com pot ser que en el millor mon hi hagi tantes injustícies?
Se suposa que som savis, que raonem però sincerament la ignorància pot ser perillosa. Veure com ens autodestruïm i no fer res per evitar-ho no és de savis. Preparar-se per un futur de guerra en lloc de aspirar a la pau tampoc ho és de savis.
Per mi el comportament de la humanitat és indignant, on són només uns pocs els que intenten fer un món millor i l'únic que tinc és impotèncvia perquè tristement no puc fer res per canviar-ho.
El millor dels mons possibles crec que nomès existeix en la meva ment o en la ment de cadascú però per mi no és en el que vivim.

Activitat 18: Demostració de l'existència dels cossos: Meditacions metafísiques, 6a.

2011-03-03T08:06:00.000-08:00

"Ara ja no em resta sinó examinar si hi ha coses materials: i certament sé que n’hi pot haver, almenys en tant que hom les considera com a l’objecte de les demostracions de la geometria, vist que d’aquesta manera jo les concebo molt clarament i distinta. Car, no hi ha dubte que Déu no té la potència de produir totes les coses que jo sóc capaç de concebre distintament; i jo mai no he considerat que li fos impossible de fer alguna cosa en la mesura que no trobava contradicció en poder-la concebre bé. [...]

Ara bé, no essent Déu un enganyador, és clar que no m’envia aquestes idees immediatament per si mateix, [...] car no havent-me donat cap facultat per conèixer que això sigui així, sinó al contrari, una molt gran inclinació a creure que em són enviades o que procedeixen de les coses corporals, jo no veig com hom podria excusar-lo d’engany si, en efecte, aquestes idees procediren o foren produïdes per causes diferents de les coses corporals. Doncs cal confessar que les coses corporals existeixen."

Idees principals

En aquest text de Decartes, ell ens intenta explicar l'existència dels cossos. Afirma que sap que les coses materials existeixen (almenys les idees primàries), que el permeten veure l'objecte clarament. Diu que Déu no pot produir totes les coses que jo puc veure i afirma que la causa de la seva existència són els mateixos cossos. Com que els cossos són presents, les puc percebre i existeixen independentment de les idees els cossos existeixen.

Títol

Els cossos existeixen

Comentari

Decartes en aquest text, després d'haver afirmat l'existència del jo i de Déu només li quedava demostrar l'existència de les coses, que és el que intetna fer. Per començar nosaltres percebem clara i distintament l'objecte.

Si fos Dñeu qui posa aquestes ideas a la meva ment, seria enganyador perquè no estariem veient allò vertader sinó copies, i és per això que arriba a la conclusió de que la causa de les coses són elles mateixes. Les coses es presenten fins i tot en contra de la meva voluntat, demostrant així l'exsistència dels cossos, ha que existeixen independentment de les meves idees.

Comparació

Podem comparar aquesta teoria de l'existència dels cossos de Decartes amb Plató. El centre de la filosofia de Plató es basa en un dualisme, on les seves idees pertanyen a un altre món, al món intel·ligible mentre que la filosofia de Decartes parteix del jo. Tots dos defensen les idees innates.

Activitat 17: Demostració de l'existència de Déu: Meditacions metafísiques, 5a.

2011-03-03T08:04:00.000-08:00

“Ara bé, si del sol fet que pugui extreure del meu pensament la idea d’una cosa, se’n segueix que pertany realment a aquesta cosa tot allò que jo, d’una manera clara i distinta, percebo que li pertany, ¿no se’n pot obtenir també, d’això, un argument pel qual es provi l’existència de Déu? Certament, la idea d’Ell –és a dir, d’un ésser summament perfecte-, la trobo en mi almenys igual a com hi trobo la idea de qualsevol figura o nombre; i que, a la seva naturalesa, li pertany d’existir sempre, ho entenc d’una manera no pas menys clara i distinta de com entenc que allò que demostro d’una figura o d’un nombre, pertany també a la naturalesa d’aquella figura o d’aquell nombre. I per tant, encara que no fos veritat tot el que he meditat en aquests dies anteriors, l’existència de Déu hauria de ser, per a mi, almenys tan certa com ho han estat fins aquí les veritats matemàtiques.

(...) Com que en totes les altres coses estic acostumat a distingir l’existència de l’essència, fàcilment em convenço que l’existència també es pot separar de l’essència de Déu, i per tant, que es pot pensar Déu com a no-existent. Tanmateix, a aquell que para atenció amb més compte, li esdevé manifest que l’existència no és pas més separable de l’essència de Déu, del que ho és de l’essència d’un triangle la magnitud dels seus tres angles iguals a dos rectes, o del que ho és de la idea de muntanya la idea de vall; fins al punt que concebre un Déu (és a dir, un ésser summament perfecte) al qual falti l’existència (és a dir, al qual falti alguna perfecció), no és pas menys contradictori que concebre una muntanya a la qual falti la vall.”

Idees principals

Aquest text de Decartes intenta demostrar l'existència de Déu. Per ell pensar en un Déu perfecte, vol dir que ha d'existir necessariament igual que les matemàtiques. I si penses que Déu no existeix com que estàs pensant en ell ja estàs afirmant la seva existència per pensar en ell.

Títol

Déu és viu

Comentari

Decartes en aquest text intenta intenta afirmar l'existència de Déu de manera similar a les matemàtiques, ja que està molt convençut de la veracitat d'aquestes. Afirma que Déu ha d'exisitr necessàriament ja que és summament perfecte i bo, i negar la seva existència és impossible, seria com observar una vall sense muntanyes, l'existència d'una suposa l'existència de l'altre.

Comparació

Podem comparar l'exsistència de Déu segons Decartes amb altres autors com Sant Tomàs. Mentre que Decartes demostra l'existència de Déu partint del jo,Sant Tomàs
ho fa a partir de l'experiència.
També podem comparar el Déu de Decartes amb l'ésser de Parmènides, essent etern, perfecte...

Activitat 16: Hipòtesi del geni maligne: Meditacions metafísiques, 1a.

2011-03-03T07:59:00.000-08:00

"Suposaré doncs que hi ha, no un Déu veritable, que és la font sobirana de la veritat, sinó cert geni maligne, no menys astut i enganyador que poderós, que ha emprat tota la seva indústria a enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i totes les coses exteriors que veiem no són altra cosa que il·lusions i enganys, dels quals se serveix per sorprendre la meva credulitat. Consideraré que jo mateix no tinc mans, ulls, carn, sang, que no tinc cap sentit, sinó que crec falsament que tinc totes aquestes coses. Romandré obstinadament lligat a aquest pensament; i si, per aquest mitjà, no és pas al meu poder arribar al coneixement de cap veritat, si més no és al meu abast suspendre el meu judici. És per això que em posaré en guàrdia acuradament per no admetre en la meva creença cap falsedat i prepararé tan bé el meu esperit per a totes les astúcies d'aquest gran enganyador, que, per poderós i astut que sigui, mai no em podrà imposar res."

Idees principals

Aquest text de Decartes ens parla de la existència d'un geni maligne astut i poderós que ens eganya. És aquest geni i no Déu el que ens fa veure un cel, una terra, unes mans, uns sentit que potser no tinc. En resum dubte sobre l'existència de totes les coses.

Títol

Un ésser que ens enganya

Comentari

En aquest text, René Decartes, un filòfof racionalista dubte de l'existència de tot. La primera hipòtesi d'aquest filòsòf va ser la d'un Déu enganyador,però després de descartar aquesta idea perquè un Déu summament bo i perfecte no t'enganyarà, es refugia en una segona hipòtesi on es basa en l'existència d'un geni maligne que utilitza el seu poder per enganyar-te. És per això que dubte de l'existència de tot, del cel, de la terra, fins i tot de les seves mans i de la seva sang. Però arriba a la conclusió de si encara que el geni m'estigués enganyant, i encara que dubti de tot, l'única cosa del que no puc dubtar és del fet de que estic dubtant i per tant si dubto penso i si penso existeixo. Per això apartir d'haver arribar a la primera evidéncia puc dir que aquest geni no em podrà imposar res.

Comparació

Podem comparar la creació d'aquest ésser per explicar l'existència de les coses amb altres ésser que al llarg de la filòsofia s'han inventat com per exemple el Demiürg de Plató. Encara que no tenien la mateixa funcio, ja que un tenia una funció ordenadora i l'altre una funcio enganyadora, les dues han estat creades amb la mateixa finalitat, explicar l'origen de les coses.

Activitat 15: La Trampa de St. Anselm

2011-03-03T07:55:00.000-08:00

Sant Anselm de Canterbury va desenvolupar un argument per demostrar l’existència de Déu, l'argument intològic. Diu que Déu és l'ésser més gran i perfecte del qual res no pot ser pensat i per tant ha d'existir necessàriament ja que existir és més perfecte que no exisitr. Però aquest pensament té un error que més endavant va dir Kant: l'existència no afegeix res a l'essència, ho sigui que per molt que jo pensi que tinc alguna cosa no apareixarà. Per fer-ho més clar, si jo penso que tinc un cotxe de luxe esperant-me a la porta aquest no apareixarà encara que jo el pensi, per tant no podem demostrar l'existència d'una cosa argumentant-la amb el nostre pensament.

Activitat 14: El Temps Va Ser Creat Amb El Món

2011-03-03T07:34:00.000-08:00

Idees principals

Aquest text ens parla de com i quan va ser creat el temps. Alguna persona es pot preguntar quan es va crear el temps, i la resposta és que es va crear a la mateixa vegada que el món i va ser creat per Déu. És per aquesta raó que Déu està fora del temps i és etern.

Títol
La creació del temps

Comentari

Aquest text de St.Agustí ens parla de la creació del temps. Amb admiració et pots preguntar, i voler saber què feia Deéu abans de crear el món, abans de crear tot però no té sentit fer-ho perquè si Déu és creador de tot també és creador del temps. Per tant abans de cree el món no exisita el temps, ho sigui, no habia un abans. A les hores Déu, creador de tot està fora del temps. Com tot allò que Déu crea, el temps també canvia. Mentre Déu no canvia nosaltres ens anem fent vells, per nosaltres si passa el temps, però Déu nomès ens observa sense afectar-li el temps, sense canviar. Déu no té un ahir ni un demà perquè el seu avui es sempre vivint així e la eternitat.

Comparació
Podem comparar la teoria de St.Agustí amb Aristòtil ja que St.Agustí defensa que no-res existeix perquè del no-res crea el temps mentre que Aristòtil nega això, és a dir, diu que de no-res no pot sortir res perquè no existeix res.
També podem comparar el Déu de St.Agustí amb l'ésser de Parmènides tots dos un ésser intemporals entre moltes altres coses.

Activitat 13: Cartes a Meneceu

2011-03-03T06:47:00.000-08:00

Idees principals

En aquesta obra d'Epicur, el filòsof ens explica com hem de viure per ser feliços. Primer fa una invitació a la filosofia, ho sigui, tant joves com vells haurien de filosofar. A continuació, explica que no hem de tenir por a la mort perquè quan nosaltres hi som ella no és present, i quan ella és present nosaltres no hi som. També diu que viure és cerca el plaer perquè la felicitat es basa en no patir. Explica què són plaers i què no ho són. Finalment ens diu que hem de viure amb les coses necessaries, perquè el secret de la felicitat està a limitar la necessitat.

Títol

Per arribar a la felicitat

Comentari

Aquest text d'Epicur, el primer que fa és fer una invitació tant a joves com a vells per filosofar perquè filosofar és apostar per la felicitat i una vida sense por. Per tant, mai és tard per començar a filosofar.
Més endavant ens parla sobre els temors (el destí, la mort i els déus). Sobre el destí ens diu que no és del tot nostre però que tampoc deixa de ser-ho, el futur no és ni no és. El que hem de fer és viure en el present, ser feliç és ser feliç ara.
Respecte la mort també ens diu que no hauriem de tenir por als déus perquè ells són feliços i per tant no s'ocupen de nosaltres, ells són autosuficients i ens ignoren. I perfinalitzar parlant dels temors, diu que no hem de tenir por de la mort tampoc perquè quan ella hi és nosotres no, i quan nosaltres som ella no és present, per tant no hi ha raó per tenir-li por.
A continuació, explica els diferents tipus de plaes: els naturals, els necessaris, els no naturals... Nosaltres vivim sempre buscant el plaer, és a dir, fugint del dolor. Però per això a vegades hem d'escollir un dolor menor per poder obtenir en un futur un bé major. Per exemple, escollim estudiar per un examen (dolor menor) per poder accedir a la universitat (bé major).
També identifica la felicitat essent racionals, que és més savia aquella persona que prefereix ser infeliç però amb seny, que no ser feliç però sense seny.
Al final diu que per arribar a la felicitat hem de limitar les nostres necessitats.

Comparació

Aquest text, on es reflecteix l'epicurisme es pot comparar amb Aristòtil, que gual que Epicur afirma que l'objectiu de l'home és arribar a la felicitat mitjançan el seny.
També el podem comparar amb els estoics, que identifica la felicitat amb la virut.

Activitat 12: La virtut: Ètica a Nicòmac, B, 6, 1106a-1106b.

2011-03-02T13:30:00.000-08:00

"En tot allò que és continu i divisible es pot prendre una part més gran, una demés petita o una d'igual, i això o bé respecte a la cosa mateixa o bé respecte a nosaltres; allò que és igual, és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és pas un ni el mateix per a tots. (...) Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- és més exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà."

Idees principals

Com molts comentaris anteriors, aquest text també pertany a Aristòtil i ens parla de la vuirtud, el terme mitjà entre entre el defecte i l'excès. Afirma que la virtut moral depen de la persona, ho sigui que és diferent per cadascú. És un habit que desenvolupem a travès de l'ensenyament.

Títol

El terme mitjà

Comentari

En aquest text Aristòtil (384 a.C - 322 a.C) tracta sobre el terme mitjà, la virtut. Diu que hem de viure seguint una virtud moral per arribar a la felicitat utilitazant el seny. Afirma que entre l'excès i el defecte existeix un terme mitjà, la virtud moral. Per exemple entre la avaricia i la prodigalitat trobem la generositat que seria la virtud, o entre la cobardia i la temeritat trobem el valor (terme mitjà) i així una infinitat d'exemples. Per tant si la felicitat és viure segons la virtud, la felicitat més positiva ho serà em relació amb la virtut més perfecte.

Comparació

Podem comparar aquest autor amb Plató que en lloc de relacionar la virtut amb la felicitat ho relaciona amb les parts de l'ànima. Aristòtil divideix les virtuts en dos, les virtuts intel·lectuals i les virtuts morals que les podem identificar amb les parts racionals o irracionals de l'ànima.

Activitat 11: El moviment i la deducció del primer motor immòbil: Física, Η (llibre VIII), 4-5, 255b35-256a20.

2011-03-02T13:08:00.000-08:00

"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."

Idees principals

Aquest text ens parla del primer motor immòbil per poder explicar el moviment. Tot allò que es mou es mogut per un altre, per tant o bé el motor és mou per si mateix o bé és mogut per un altre. Finalment diu que com que no pot haver una serie infinita de motors que mouen a un altre per donar lloc al moviment, afirma que ha d'existir un primer motor immòbil que es mou per si mateix, sense ser mogut per cap altre.

Títol

La causa del moviment

Comentari

En aquest text d'Aristòtil, deixeble de Plató, afirma que allò que es mou és mogut per un altre. D'aquí podem deduir dues coses: o bé el motor es mou per si mateix o be és mogut per un altre. Si es mou per si mateix o bé va el últim terme de la serie o bé hi ha intermediaris, com una ola o efecte dominó. Per tant si tot el que es mou és mogut per un altre cal que hi hagi un primer motor o sinó hauria una infinita serie de motors i mai es donaria el moviment. Per això deduïm l'existència del primer motor, aquest necessariament s'ha de moure per si mateix.

Comparació

Aquesta teoria defensa que el moviment sorgeix a partir d'un primer motor però es pot comparar amb Zenó que directament nega el moviment. Com podem veure són totalment contradictoris on Aristòtil defensa el moviment en cadena i Zenó ho nega completament. Aquest últim diu que per arribar a un punt primer has arribar al punt intermig, i abans d'arribar a aquest punt has d'arrbar a un altre intermig i així succesivament una serie infinita de meitats i per això és impossible el moviment.

Aquest és un video que pot semblar que no tingui res a veure amb el primer motor inmòbil, però si vas més enllà si que tenen alguna cosa en comú. El primer motor s'utilitza com a explicació al primer moviment, i aquest moviment només tendeix a allò bo i just. És per això que poso aquest video, perque tú actuis com un primer motor, com un líder tendint a allò bell i just. Pot ser surt una mica del tema però m'ha semblant inspirador.

Activitat 10: Comentari de text d'Aristòtil nº 14, ACTE I POTÈNCIA: Metafísica, Θ (llibre 9), 1051a4-15

2011-03-02T12:28:00.000-08:00

"I que l'acte no és només millor sinó també més valuós que una bona potència,és manifest a partir del que direm. En efecte, aquelles coses que es diu que tenen potència per a una cosa, tenen la mateixa potència per a les coses contràries: com, per exemple, allò que diem que té la potència d'estar sa, això mateix té també la d'estar malalt, i les té alhora; perquè és la mateixa lapotència d'estar sa i la d'estar sofrint, la d'estar quiet i la de moure's, la d'edificar i la d'enderrocar, la de ser edificat i la d'esfondrar-se. Per tant, és possible, alhora, de tenir la potència per als contraris; els contraris, però, són impossibles alhora, i és impossible també que es donin els actes alhora (com,per exemple, l'estar sa i l'estar sofrint), de manera que un dels dos serà necessàriament el bé."

Idees principals

En aquest text d'Aristòtil s'afirma que l'acte és millor que la potència, l'acte és el que es valora, el que compte. Una cosa pot estar en potència de dos contraris alhora però no es possible que es donin els dos actes, només és pot donar un i aquest ha der ser el bé.

Títol

L'acte superior a la potència

Anàlisi del text

Aristòtil afirma que l'acte és millor que la potència. L'acte és la possibilitat feta realitat mentre que la potència és només una simple realitat. Les coses poden estar en potència de moltes coses, fins i tot de potències contraries però l'acte nomès serà un. Per exemple pots estar en potència d'estar callat o de parlar però nomès pots realitazar un d'aquests contraris. És impossible que facis els dos contraris a la vegada perquè un suposa la negació de l'altre, però si pots estar en potencia dels dos. Per tant si entre els contraris nomès pots fer una cosa, un dels dos contraris ha de ser el bé perquè el bé és la finalitat de tot.

Comparació

Aquest text el podem comparar amb Plató que afirma que el no-ésser és nomè no-ésser i l'ésser és. Aristòtil però afirma que el no-ésser relatiu o potència pot arribar a ser ésser o acte perquè acte és la potència feta realiat.
També ho podem comparar amb Zenó que nega el moviment mentre que Aristòtil diu que sí que existeix un moviment sent l¡acte d'un ésser en potència.
Si el voldriem comparar amb un tercer autor ho podriem fer amb Heraclit que diu que els canvis sempre es donen entre contraris.

Activitat 9: Comentari de text, text nº7 de Plató

2010-11-06T10:06:00.000-07:00

"Tot el que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa, perquè és
impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l'artesà [el
Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d'aquest
model, sempre que s'esforça en realitzar en la seva obra la forma i les
propietats, tot el que produeix d'aquesta manera és necessàriament bell. Pel
contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model
sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (...) Si aquest món és bell i el
Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (...)
Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és
la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes
condicions ha estat fet d'acord amb allò que és objecte d'intel.lecció i de
reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que
aquest món sigui la imatge d'algun altre món."

Idees principals

Aquest text de Plató ens parla del Demiürg, el principi ordenador del món que posa un ordre entre les idees i la matèria. El Demiürg ha d'existir perquè sinó no existiria el món sensible. Aquest pren com a model les idees (que es perfecte) per crear les coses amb matèria(imperfecte). Si agafés com a model altre cosa que no siguessin les idees, alguna altre cosa que no sigués perfecte allò que es produiria no seria bó. Per tant en el nostre món les coses, són copies de les idees gràcies al Demiürg.

Títol

La creació de les coses

Anàlisi del text
Aquest text ens parla de l'origen de l'univers. Aquest món s'ha creat gràcies al Demiürg, que és més perfecte que les coses però menys que les idees. El Demiürg és com un pastisser que contempla les idees i les pren com a models creant les coses. Aquestes coses no són perfectes perquè estan formades per matèria però són les copies de les idees essent bells.
Aquesta idea de Demiürg com a principi ordenador la podem comparar amb el Nous de Anaxàgores. El nous és un motor, una força externa que ordena. Però el Demiürg a diferencia del nous, ordena les coses a partir de les idees creant coses belles o almenys intent-ho mentre que el nous ordena allò ja creat, ho sigui, que fa qe unes característiques o unes altres dels homeomeries es manifestin.

Activitat 8: La Naturalesa De Les Idees

2010-11-06T09:35:00.000-07:00

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi? - És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."

Idees principals

Aquest text de Plató ens parla dels aspectes ontològics de la seva teoria. Sòcrates es pregunta si les nostres idees canvien o si sempre són les mateixes. I si canvia com canvien o en cap moment canvia? Li responen dient que no ha de canviar sinó que ha de ser immutable.

Títol

Les idees no canvien

Anàlisi del text
Aquest text planteja la realitat en sí mateixa que s'identifica amb les idees. Les idees no canvien, són inmutables, necessaris i existeixen per elles mateixes. Formen part del món intel·ligible, una realitat invisible que tenen totes aquestes característiques esmentades anteriorment. Plató també afirma que les idees són presents a les coses, i que les coses participen en la idea. Hi ha un relació de participació. Per exemple la idea de bellesa, tothom té una idea de bellesa i potser no tothom té el mateix criteri però tots ens entenem quan diem que alguna cosa és bella, sent així extramentals. El que canvia no és la idea sinó la cosa a la quan és present aquesta idea.

Comparació
Aquest text el podem comparar amb Sòcrates on tenen molts aspectes en comú. Ambdos pensen que la realitat o veritat no havia de ser subjectiva ni canviar sinó que havien de ser universal i objectius. Aquesta manera critiquen els sofistes que creien en una realitat subjectiva, tal com s'apareixen les coses per tu són per tu, i tal com s'apareixen les coses per mi són per mi. Per tant els sofistes afirmaven que la realitat és subjectiva.

Activitat 7: Mite de les Cavernes

2010-10-29T14:26:00.000-07:00

Activitat 6: Ignorància Socràtica

2010-10-29T13:33:00.000-07:00

Idees principals

Aquest de Plató parla de la calúmnia de Socràtes. Vol saber perquè es diu que ell és el més savi de tots quan ell no es considera un savi encara que sí un amant de la saviesa. En aquest fragment utilitza el mètde socràtic de la ironia, on arriba a la conclusió de que ell és més savi que aquelles persones que es consideren savies.

Títol

Ignorància o saviesa?

Anàlisi del text
En aquest text de Plató, ell inclou com a protagonista a Sòcrates i el seu mètode de la ironia.
Apolo diu que Sòcrates és el més savi de tots i com que ell no es considera així va en busca de homes que es consideren savis per demstrar que ell no ho és tant. Conversant amb l'home semblava savi, però en realitat no ho era. Li intenta demostrar que no és tan savi com ell pensa i guanya un enemic. S'en va pensant que cap dels dos sap res, però que ell almenys sap que no sap res ho sigui que d'aquesta manera ja sap més que l'altre. Només en el moment en que acceptes la teva ignorància pots començar aprendre. Passa el mateix amb un altre savi, arribant amb la mateixa conclusió. Per tant en aquest text podem observar com Socràtes té una aparent ignorància.

Activitat 5: Fer de Sofista

2010-10-29T13:30:00.000-07:00

Aquesta activitat consisteix en pasar un argument feble en un argument fort però per raons de seguretat he decidit no penjar-la, encara que era una activitat bastant interesant

Activitat 4: Comparació Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit

2010-10-29T13:23:00.000-07:00

Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit són tots tres presocràtics i tenen idees en comú encara que siguin diferents. Tots tres defensen que res mor ni neix.
Empèdocles igual que Anaxàgores defensa que tot es forma per la unió o la separació de les coses. Segons aquest primer, tot sorgeix a partir de la separació i juntament dels elements (foc,aire,aigua i terra) i la base d'aquestes unions són l'amor i l'odi per equilibrar el món. Mentre que Anaxàgores defensa que en el món hi ha una unitat de tot, que tot està en tot, que l'ésser està format per unes llavors anomenades homeomeries que se separen infinitament amb tots els colors i formes. Aquestes llavors són eternes i són ordenades per una força anomenada nous en lloc de per l'amor i l'odi com deia Empèdocles.
Per un altre banda tenim a Leucip que va crear la teoria atomista però del qual no conservem dades i Demòcrit que va continuar amb aquesta teoria. Aquesta teoria és molt materialista, que diu que tot està format per infinits àtoms que són indivisibles.
n aquest text de Parmènides parla sobre l'ésser. Diu que l'ésser no ha nascut ji morirà perquè això suposaria una imperfec

Activitat 3: Comentari del text de Parmènides

2010-10-29T12:55:00.000-07:00

Idees principals

En aquest text de Parmènides parla sobre l'ésser. Diu que l'ésser no ha nascut ji morirà perquè això suposaria una imperfecció i l'ésser és perfecte. Deixa clar que no es pot passar del no-ser al ser, que és impossible i res pot canviar-ho.

Títol

L’ésser i les seves característiques.

Anàlisi del text
En aquest text de Parmènides es veuen clarament les característiques de l'ésser. Ens diu que l'ésser és etern, n ha nascut ni morirà perquè no és possible passar del ésser al no-ésser o a l'inrevés. L'ésser és sempre present. Si no fos així significa que hauria nascut o que ha mort i cm ja hem dit abans és impossible que l'ésser neixi mori, simplement perquè significaria que abans o desprès seria un no-ésser i cm que el no-ésser no existeix no pot ser possible. Per tant ha de ser o no ser però no pot ser ambdues coses. La vida no ho permet, del no res no pot sortir res, per tant és o no és demostrant així que no hi ha canvi.

Activitat 2: Comparació Fragment d'Heràclit i de Parmènides

2010-10-29T11:57:00.000-07:00

Text d'Heràclit

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Text de Parmènides

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. Hede desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

El fragment de Parmènides diu que allò que es pot dir i pensar existeix i és el mateix,per tant allò que no pots dir ni pensar no existeix. Vol desviar-ns dels sentits, perquè aquests ens enganyen i per això diu que som srd i cecs alhora, pot ser pensem una csa quan en realitat és un altre. Diu que caminen bicefals, ho sigui que no sabem on anem i no tenim un destí clar. Critica que l'ésser és considerat el mateix i no el mateix (idea de Heràclit). Afirma que anem enrere perquè ens estem guiant per uns sentits que ens enganyen, per tant només hi ha un camí la raó.

El fragment d'Heràclit diu que la guerra és cmuna a totes les coses, és a dir que de certa manera la guerra o el conflice participa en tot canvi.La justícia igual que totes les coses sorgiex perquè no hi ha concordança. En altres paraules perque hi hagi justícia ha d'haver-hi injustícia, perque hi hago fred ha d'existir la calor, una infinitat de contraris, una continua lluita de contraris que són necessaris a la vida perque es donin llocs els canvis. Efectivament tots els contraris són acollits per la natura, per tal de que les coses poguin evolucionar.

Activitat 1: Comentari del text d'Anaximandre

2010-10-29T11:41:00.000-07:00

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."

Comentari

El fragment d'Anaximandre ens mostra que tot té un cmençament i un termini però de manera il·limitada, ho sigui, que tornarà a començar. Sembla que no sigués possible un cosmos etern, però hi ha una lluita per aconseguir-ho.
Tot en aquest món té un cert procès per intentar trobar l'equilibri, gairebé tot amb el seu contrari: fred-calor, dia-nit, vida-mort, quan acaba un comença l'altre. Les coses tornen a l'apeiron (allò q no té límits, i el món té límits)perquè ha de ser, no pot ser d'un altre manera. Hi ha una lluita continua que tornarà al començament. El temps determina la justícia i la injustícia.

2n de Batxillerat

2010-10-29T11:24:00.000-07:00

Activitat 27: Cometnari de text, Pàgina 197

2010-05-29T06:35:00.000-07:00

CÀLCUL DELS PLAERS I ELS DOLORS

IDEES PRINCIPALS
Conèixer els desitjos i saber escollir entre quins et donaran el màxim plaer possible, et permet arrinar a una vida feliç. Per això, tot el que fem, ho fem per evitar el dolor tant en el cos com en l'ànima. Reconeixem el plaer com el mòbil dels nostres actes, part de la nosta naturalesa. Però avegades preferim escollir els dolors per poder rebre un plaer major més endavant. En resum, no tots els dolors s'han de rebutjar i no tots els paers s'han d'elegir i per prendre aquestes descicions cal utilitzae el seny.

TÍTOL
Hedonisme

COMENTARI
Aquest text defensa l'hedonisme que diu que en el moment en que tú pots diferenciar entre els diferents tipues de plaers, podràs elegir quins rebutjaràs i quins no per obtenir la màxima felicitat possible. El plaer és el nostre mòbilm trobar el plaer condiciona els nostres actes, fugint el màxim que puguem dels dolors. Però no sempre podem, millor dit no sempre hauríem de triar tots els plaers i rebutjar tots els dolors. Per què?Perquè avegades escollint un dolor pròxim et portarà a un plaer més gran encara que sigui en un temps més llunyà. Per això hem de tenir en compte els nostres interessos i objectius, pensant amb seny les nostres actes. Per exemple si tries quedar-te en casa estudiant (un dolor) en lloc de sortir (un plaer) és perquè vols un plaer més gran com podria ser aprovar l'examen, que t'ajudarà a aprovar el curs, ajudant-te a tenir una bona carrera per tenir una bona vida ( un plaer més gratificant encara que més llunyà).
Aquesta teoria la podem comparar amb la teoria dels estoics que pensen que la nostre vida es conduïda pel destí. Per tant per ser feliços hem d'aconseguir la pau interior, dominant les nostres emocions i no deixar-nos corrompre pels factors externs que no podem canviar.
També podem comparar la teoria del hedonisme amb l'utilitarisme de Stuart Mill que considera que no tots els plaers són iguals sino que es diferencien per qualitat, essent superiors els plaers intel·lectuals i morals. Per tant podem veure que l'hedonisme no diferencia entre els plaers superiors o inferiors, sino que segons els seus interesos tria uns plaers o uns altres.

La experiencia del existencialismo

2010-05-23T11:47:00.000-07:00

Activitat 26: PEL·LÍCULA DE SARTE

2010-05-22T15:32:00.000-07:00

1. A quin corrent filosòfic pertany?
- Existencialisme.

2. Quina concepció de la llibertat defensa?
- Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.

3. On va estudiar?
- En l’École Normale Supérieure de França.

4. Nom de la seva companya.
- Simone de Beauvoir.

5. Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
- La fenomenologia de Husserl.

6. Què significa que l’existència és contingent?
- Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti.

7. Títol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea.

8. L’existència té sentit?
- El filòsof opina que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.

9. Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
- Què és la metafísica?

10. Títol de la seva revista.
- Les Tempes Modernes.

11. Quina és la seva posició sobre Déu?
- Deia que Déu no existia, ja deia que si Déu existia l’home no era lliure i si els homes tenen llibertat Déu no existeix.

12. Què significa l’infern són els altres?
- Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres.

13. Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
- Crítica de la raó dialèctica.

14. Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
- 1964, ja que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.

15. Per què va ser un inspirador de la revolta del 68?
- Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.

16. Títol del diari extremista que va dirigir.
- La cause du peuple.

17. Què significa revolució perpètua?
- Has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.

18. Què opina sobre el terrorisme?
- Que és la bomba atòmica dels pobres.

19. Què significa que pensava contra ell mateix?
- Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.

20. Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
- Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic.

Activitat 25: Definicions Tema 9

2010-05-22T15:21:00.000-07:00

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions, difícils de modificar.

- Immoral: Persona que sap diferenciar entre el bé i el mal i tria el mal.
- Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.
- Consciència moral: Capacitat humana de diferenciar el bé i el mal.
- Responsabilitat: Capacitat dels éssers lliures i conscients que poden optar i tenen el coneixement necessari per ser els amos dels seus actes.
- Llibertat externa: Absència de coacció externa.
- Llibertat interna: Absència de coacció interna.
- Condicionament: No tenir una llibertat absoluta i total, però conservar la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
- Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
- Determinisme físic: Engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat (tota causa té un efecte i tot efecte ve donat per una causa).
- Determinisme genètic: Corrent sociobiològic que veu en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les nostres actuacions.
- Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
- Existencialisme: Defensa que l’existència és anterior a l’esència.
- Indeterminisme: Afirmació radical de la llibertat.
- Racionalitat econòmica: Defensa que l’ésser humà sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
- Autonomia moral: És quan el subjecte es dóna la llei a si mateix.
- Nivell preconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
- Nivell postconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
- Lògica de l’atenció: Defensa que la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Denuncia la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització i defensa que hem de deixar a les generacions futures un món millor.

Activitat 24: Pàgina 189, UN DILEMA HIPOTÈTIC

2010-05-22T14:53:00.000-07:00

· Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Jo crec que sí que hauria de robar perquè abans de fer-ho ha suplicat i ha intetnat recolectar tots els diners possibles però no ha pogut aconseguir els 2000€, i si aquesta és la única possibilitat que queda per obtenir el medicament que ho faci. El farmaceutic també actúa molt incorrecte i entre els dos actes robar seria el mal menor per la finalitat que tenen. Es a dir, el fi del farmaceutic és obtenir més diners mentre que el que roba té la finalitat de salvar una vida. En aquest cas el fi justifica els mitjans.

· Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

Si ell vol també ho hauria de fer, perquè continúa la seva dona continúa sent una persona amb valor absolut l'estimi o no. Potser no és responsable del que li passi a la seva dona perquè a una certa edat cadascú és responsable d'ell mateix, però jo crec que de totes formes hauria intentar fer tot el que està en les seves mans.

· Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en el cas que no l’estimi? Per què o per què no?

Sí perquè continúa sent la seva dona encara que no la estimi. Ell continúa amb ella i pertant ha d'estar al seu costat per apoyar-la, és el mínim que hauria de fer tot ésser humà, donar una mà en els moments dficils. Encara que no arribi a l'extrem de robar per ella, hauria de fer tot el que estigui en les seves mans sense creuar la línia de lo legal.

· Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
En principi hauries d'estimar a tothom, però si és un estrany ell no te res a veure amb aquesta situació i pertant no hauria de robar.

· La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
La gent hauria de fer tot el que puguin per salvar la vida dels altres sense dubtar-ho en cap moment.

· El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

Encara que vagi en contra la llei, és un acte moralment bo. Hi ha moltes lleis inmorals i pertant avegades anar més enllà de les lleis establertes no vol dir que actuis moralment dolent.

Activitat 23: Comentari de text pàg.183

2010-05-22T14:21:00.000-07:00

L'HOME, ARTÍFEX DE LA SEVA PRÒPIA VIDA

Ideeas principals

Aquest text explica que és el mateix actuar segons el destí que viure segons la naturaleza, en altres paraules conservar sense facultats corporals i allò que s'et dóna bé per naturaleza. Això s'ha de conservar com a béns que poden deixar d'existir. L'hme ha de ser invulnerable per les coses externes i ha d'actuar confiant en ell mateix, preparat per allò que li tingui el destí, com a propietari de la seva vida.

Títol

L'home i la seva vida

Comentari

Sènica afirma que és el mateix viure determinat pel destí que viure segons els teus impulsos naturals. La nstra raó ha d'estar d'acord amb la raó de la natura sense intentar dominar-lo. Ho sigui que cal conservar agilment i sense cap les facultats corporals i allò que s'et dóna bé sense raó explicable com a béns que poden deixar d'existir (que tenen un termini). La nostra naturaleza física és més o menys controlable i pertant no hem d'intentar coses inevitables. Com per exemple és un fet que envellim i sí efectivament podem controlar que la nostra salut sigui millor o pitjor però no pots evitar fer-te vell, tard o d'hora acabaràs morint. No ens hem de deixar dominar pels altres, has d'actuar segons com tu pensis sense sotmetres a ningú alié. No t'has de veure afectat per les coses extranyes i externes. Per exemple si hi ha un terretrèmol no pots evitar-ho i pertant has de fer només allò que està a les teves mans. Has de confiar en tu mateix, preparat per decidir les teves accions, actuar segons el teu destí, poder ser propietari de la teva vida.

Activitat 22: Pàgina 154, nº2

2010-05-22T14:15:00.000-07:00

Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la opinió de l’Anna, candidata a delegada del curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
- BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
- DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
- DOLENTA.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
- DOLENTA.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
- BONA.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres.
- BONA.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
- DOLENTA.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
- MEDIOCRE.

Activitat 21: Pàgina 154 nº 1

2010-05-22T14:07:00.000-07:00

Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
- DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
- MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
- BONA.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
- BONA.

Activitat 20: Pàgina 153 nº 3

2010-05-22T13:43:00.000-07:00

Identifica el tipus d’argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.

· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad ignorantiam, és fal·laç.

· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement existeixen.
Ad ignorantiam, és fal·laç.

· Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular, no es fal·laç.

· Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
Ex populo, no es fal·laç.

· No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem, és fal·laç.

· Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem, tu quoque, no és fal·laç.

· Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar-li a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre a les seves peticions des del principi.
Pendent relliscós, és fal·laç.

· S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés una cosa dolenta.
De la falsa causa, és fal·laç.

Activitat 19: Comentari de text pàg.139

2010-02-14T01:15:00.001-08:00

IDEES PRINCIPALS

Aquest text parla de que avui en dia no només vivim en un món físic sinó que també vivim en una mena de segon univers, "l'univers espiritual". Aquest segon univers està format pel llenguatge, el mite, la religió, l'art, ple de símbols.

TÍTOL DEL TEXT

L'home i els simbols

ANÀLISI DEL TEXT

El text comença dient que l'home, viciat a les seves costums, provoca que avegades la cultura en lloc de ser beneficiós l'únic que fa és que l'home empitjori. Quan l'home vol sobrepassar el món físic és quan provoca un enderriment, no podem parlar d'allò que el meu llenguatge no arriba.L'home no pot viure només en un món físic o un món simbólic, els dos mons estan vinculats. En la nostra vida no podem trobar un món físic aïllat del món simbólic o a l'inrevés. Podem observar un objecte, (formant part del món físic) però immediatament l'associem amb el llenguatge (formant part del món per referir-nos a tal objecte. Gairebé sense adonar-nos els nostres símbols i el nostre llenguatge han adquirit tanta importància que no podem pensar sense ell, perquè quan penses et parles a tu mateix. Per tant, l'home ha d'adaptar-se a aquest dos mons que formen part de la nostre vida dia rere dia.

Activitat 18: Definicions Tema 6

2010-02-14T01:13:00.000-08:00

Animal cultural:L’ésser humà és un animal biològic que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió).

Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: maneras i nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Activitat 17: Pàgina 133, nº3

2010-02-14T01:12:00.000-08:00

ANALITZA EL CONTINGUT DE LES AFIRMACIONS SEGÜENTS (EL PROBLEMA QUE PLANTEGEN I LES ACTITUS QUE EXPRESSEN) I INDICA COM LES VALORARIA ALGÚ QUE ASSUMÍS UNA ACTITUD INTERCULTURAL.

Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.

Relativisme.

Actitud intrcultural: Jo et tolero,admeto que les coses les entenguis així, i per tant no ens hauríem d'enfrontar si tu també acceptes les coses com jo les entenc.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Etnocentrisme.
Actitud intercultural: I nosaltres les seves si no van per damunt de cap llei.

És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Relativisme.
Actitud intercultural: No hauria de ser així ja que les diferents cultures haurien de dialogar, enriquint-se convivint tots junts sense necessitat de fer guetos.

Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
Etnocentrisme, tractant els immigrants amb xenofòbia i racisme.
Actitud intercultural: Tots tenim dret a tenir feina sigui qui sigui.

És impossible entendre’s amb els paios!
Etnocentrisme per part dels gitanos.
Actitud intercultural: Hi ha diferents cultures, i les relacions són complicades però amb el diàleg és possible.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Relativisme cultural: respecte l’altre cultura però es manté al marge.
Actitud intercultural: El fet de que no estiguin bé al seu país és un problema mundial i tots hauríem de buscar una solució, i si estan millor en aquest país també els hi podem acceptar.

Activitat 16: Com han de conviure les diferents cultures en un mateix territori?

2010-02-14T01:11:00.000-08:00

La cultura per a conviure no hauria de ser un problema, però efectivament en alguns casos ho és. Hauria de ser una cosa molt senzilla com acceptar l'altre cultura i respectar-la sense intentar imposr la teva. Sempre hi ha un límt entre una i l'atre i aquest no s'hauria de passar. Jo crec que qun tú ets l'emigrant, ets tú que en tot cas s'hauria d'adaptar a les noves normes. Això no significa que tens que canviar el que penses però tampoc has de pretendre que l'altre persona pensi i segueixi les teves creences i traicions. Ara la persona que viu en un cert territori tampoc ha d'obligar que la persona de l'altre cultura fagi i seguiexi les seves idees. Només que l'accepti ja és suficient. Per part del govern jo crec que es deberien de deixar construir tant esglèsies com mezquites o altres edificis que simbolitzen. Però això sí,si les esglèsies es fan amb diners privat, les mezquites també hauríen de ser construits així. I si les altres cultures volen edificis per comoditat s'haurien de fer amb diners privat, sense exigències. En resum si cada cultura respecta i dóna els drets d'aquell territori per a tothom no hauria d'haver-hi problema. I sobretot la llei sempre ha d'anar per sobre de les creences religioses.

QUÈ ÉS LA CULTURA?(acontinuació un video)

Activitat 15: Pàgina 130, doc.6

2010-02-14T01:09:00.000-08:00

Què entén l'autor per civilització?

Entén com a civilització les diferents cultures que conviviem en una mateixa societat on aprenen a ser educats i a dialogar, el que fa que siguem éssers sociables i té lloc a les ciutats.

Quina és la contribució de la ciutat a la civilitzacio?

La ciutat és la font de civiliztació de la cultura, és un instrument civilitzador d'educació.

Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èspoques històriques indica quina ha estat la seva contribució específica.

Jerusalem: contribució religiosa, Roma: capital cristiandat, Atenas: va influir en la democràcia, model ciutat estat, Barcelona: va aportar en el moviment modernista entre altres, Alexandria: científic, Meca: religiós, Nova York: capital ciutat moderna, Moscou: comunisme.

Activitat 14: Comentari de text pàg.129

2010-02-14T01:08:00.000-08:00

IDEES PRINCIPALS
Aquest text parla de la cultura com una forma d'adaptció al medi que tenen en comú unes idees, creences, eines i serveis. Amb aquestes similituds els humans actuen d'una manera o d'un altre.
La cultura va ser creada per l'home, i practicament li donem més importància que allò físic. La cultura forma part de la notra vida, estenent les possibilitats vitals.

TÍTOL

Què és la cultura?

COMENTARI

Es pot distingir entre la cultura material i la cultura mental, però totes dues formen part de la manera en que l'home viu. És tt un conjunt de creences, valors, actituds, concepcions del món que un determinat grup accepta com a propies i viuen seguint aquestes similituds. Cada estat té les seves lleis, cada poble les seves tradicions i cada casa les seves normes. Cadascun d'aquestes pertanyen a una cultura que pot englobar a més o menys gent però seguiex formant part d'una cultura. És una manera en que té l'home per sobreviure en el medi, ens permet adaptar-nos millor per aconseguir un major benestar. A més a més la cultura ens educa. En la vida trobem símbols compartits com la manera de dir sí o no amb el cap, o el simple fet d'aixecar la mà significa hola o adéu. La cultura ens fa humà i amplia les nostres possibilitats de viure.

Activitat 13: Preguntes pàgina 120

2010-02-14T01:07:00.000-08:00

QUINES IDEES EXPOSADES EN EL TEXT ET SEMBLEN ENCERTADES I QUINES NO? PER QUÈ?

La primera proposició em sembla correcte perquè pel fet de ser home pots pensar i tenir les teves idees i no tenen purquè coincidir amb els altres, per tant has de poder ser lliure de actuar com tú pensis convenient sense dependre de les voluntats dels altres. Però hauries de fer-ho sense ferir de cap manera a un individu, ho sigui, sense interrompre la llibertat de l'altre perquè tota llibertat té el seu límit.
La segona proposició em sembla encertada perquè hauries de poder ser lliure amb qui vols relacionar-te encara que sovint la situació a vegades no et permet complir aquesta llibertat. Per exemple si vas al col·legi, t'agradi o no un professor hauràs de relacionar-te amb ell si vols quedar-te allà o encara q no tinguis una bona relació amb els teus germans hauràs de conviure amb ells i no l'has escollit...
La tercera proposició és incorrecte perquè sí, pot ser propietari de la seva persona i capacitats però si és la persona que és i té les capacitats que té és gràcies a la societat on s'ha anat formant al llarg del temps amb la intervenció d'individus com professors, tutors o pares. I encara que hagi crescut "sol" és com és pel fet d'estar sol però això engloba a la societat i per tant si deu coses a la societat.
La cinquena proposició no és correcte perquè hi han altres relacions que no siguien mercantils com per exemple l'amistat.

CREUS QUE L'NDIVIDUALISME POSSESSIU ESTÀ VIGENT AVUI EN DIA? EN QUÈ HO NOTES?

Sí perquè la gent només es preocupa per ells mateixos sense tenir cura dels altres. Encara que hi hagin lleis que intentin evitar aquest individualisme la gent per naturaleza té cura dels seus interesos.

Activitat 12: Comentari de text pàg. 92

2010-02-14T01:06:00.000-08:00

Idees principals

Aquest text diu que un enunciat no pot ser cientific si no pot ser refutat per l’experiencia. Critica el mètode inductiu ja que diu que ha partir d'enunciats singurals no poden arribar a un enunciat universal, però sí es poden refutar enunciats universals a partir d'enunciats singulars. Aquest text és una crítica del Cercle de Viena.

Títol

Enunciats falsejats.

Anàlisi del text

Aquest text de Popper diu que un enunciat per ser acceptat ha de poder ser refutat, contrastant-lo amb l'experiència. S'ha de posar a prova i per això una hipòtesi no pot durar per sempre perquè les condiciones canvien. Un enunciat no pot ser verificat, però si falsat. Critica la inducció, tot el que defensa el Cercle de Viena. Diu que els enunciats singular només poden refutar enunciats universals però mai verficar-los. Per exemple si mitjançant l'indicció observa un determinat nombre de corbs, encara que tots els corbs eren negres, no pots dir que tots els corbs són negres perquè potser hi ha un corb gris amagat que tu no as vist. Però si observes aquest corb gris sí que pots refutar la hipòtesi de tots els corbs són negres. Per això a ell l'inducció és falsa i poc fiable. Si l'experiència no concorda amb l'hipòtesis, aquesta queda refutada.

Comparació

Popper defensa el falsacionisme, on un enunciat es pot considerar vàlid si té les possibilitats de ser falsejats, mai poden ser verificats. Mentre que el Cercle de Viena defensa l'inducció. Aquest mètode defensa que sí es pot arribar a un enunciar universal mtjançant l'experiència, en altres paraules un métode totalment empirista. Mentre que el Cercle de Viena diu que un enunciat si no es pot verificar es que esta mancat de sentit , Popper diu que un enunciat si no es pot falsar no és un enunciat científic.

Activitat 11: Definicions Tema 2

2010-02-14T00:50:00.000-08:00

-Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

-Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica. És l'intent d'arribar a les qüestions ultimes.

-Coneixement: Captació d'un estat de coses de tal manera que aquesta pugi ser compartida amb els altres.

-Creença: És un grau de coneixement en el qual jo estic convençut que el que pensa és veritat, però no puc demostrar-ho objectivament.

-Interes emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas vol la alliberació dels éssers humans sota la dominació.

-Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta, una veritat acceptada sense crítica.

-Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenen de cada cultura, època o grup social.

-Realisme: El sentit comú diu que podem arribar a les coses tal com són, posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.

-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.

-Noema: Objecte de la conciència.

-Prejudici: Són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització. Condicionen la nostra visió del món.

-Ignorància: És un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre X .

-Autoritat: És un criteri de la veritat en que una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú qur conciderem expert en la matèria.

-Evidencia sensible: És un criteri de la veritat en que una afirmació es certa perquè la puc percebre per els sentits.

-Veritat com a correspondència: Segons aquesta teoria es veritat quan hi ha una concordança entre el que es diu i el que es amb la realitat.

-Criteri contextual: Res es cert o fals aïlladament sinó que les idees estan interconectades..

-Consens: Acord entre diferents persones sobre un determinat tema.

-Realitat contingent: És aquella que es però que pot no ser.

-Realitat psíquica: La consciència és real però no l'objecte, ja que són els pensaments, la imaginació..etc Correspon amb el món 2 de Popper.

-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.

-Món 3: Interacció entre món 1 (físic) i món 2 (estats mentals).

Activitat 10: Exercici 7, Pàg.51 Real o Aparent

2010-02-14T00:49:00.000-08:00

-Triangle equilàter: Real, perquè és una realitat necessària i universal, sempre serà així.

-La mort: Real, hi han evidéncies a través del que podem observar, sabem que existeix.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparent, sembla real perquè és un desig.

-Lara Croft: Real, però fictícia ja que és un personatge fictici.

-Napoleó Bona Parte: Real, ja que és un personatge històric que sabem que ha existit.

-Un miratge: Aparent, és una il·lusió òptica.

-Una flor de plàstic: Real, físicament és real, ho podem tocar i veure.

-El meu aprovat: Real, psicica. El paper on posa que has aprovat és físic.

-La meva alegria per l'aprovat: Real, desde la ment.

-Els records de l'estiu: Realitat psíquica, ho has viscut però és només real a la teva ment.

-El somni d'aquesta nit: Aparent. ja que només existeix al teu cap.

-Els amics del xat: Aparença, els amics existeixen a l'altre costat de la pantalla però el fet de que no hi estiguin físicament és una realitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: Aparença ja que la imatge és una copia.

-El que sento en veure una pel·lícula: Realitat psíquica perquè és el que sents.

-Una pel·lícula: Aparent. És real, però el seu contingut no.

Activitat 9:Comentari de text pag.43

2010-02-14T00:44:00.000-08:00

IDEES PRINCIPALS

Aquest text parla de la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança. La veritat s'ha utilitzat per molt de temps i ara es confon amb el que és cert. Afirma que una cosa és real si té sentit i concordança. A més diu que allò que és cert és l'enunciat no la cosa.

TÍTOL

Veritat com a concordança

COMENTARI

En aquest text Heiddeger ens afirma que la paraula veritat s'ha utilitzat durant molt de temps i ara fa referència a que una cosa que sigui certa té a veure amb la certesa (la certesa és subjectiva).
Si és real, és cert. Allò que diem que és cert és la realitat. Ens diu que quan una cosa X és certa quan concorda amb el que diem, ho sigui, el que és cert és l'enunciat no la cosa. Perquè sigui cert i veritat també ha de tenir una correspondència.

COMPARACIÓ

Aquest text defensa la veritat com a correspondència o adequació, pel que fa les teories de la veritat. Ho podem comparar amb la coherència lògica. Aquesta diu que un enunciar per ser verificar h de ser coherent encara que l'enunciat sigui cert o no. És contrari perquè Heidegger diria que si l'enunciat no concorda amb la realitat no seria veritat. Si ho comparem amb la teoria pragmatista, s'assemblen una mica més. Els dos accepten la teoria de l'adequació però segons la teoria pragmatista una cosa és real si l'enunciat ens és útil per resoldre algun problema. Aquesta veritat canvia segons la situació. En canvi Heidegger creu que en el llenguatge es troba la veritat.

Activitat 8: REALISME O IDEALISME?

2010-02-14T00:23:00.000-08:00

Potser les dues teories són coherents però per a mi és més coherent el realisme. Segons el realisme l'objecte per sí mateix existeix, sense un subjecte que l'hagi de percebre. Qüéstionar-se l'existéncia del món em sembla absurd perquè el sentit comú ens diu que encara que l'objecte no el vegis en aquell moment existeix. Potser no per a tu, però per a un altre sí que ho farà i per tant sí existeix.

Perque un determinat moment no puguis conéixer l'objecte no significa que la seva existéncia no sigui real. L'objecte existirà per a tú o per a un altre, i encara que no el coneixi ningú seguiria existint perquè ocuparia un espai en un temps determinat encara que no ho sapiguem. Però la nostra ignrància no ens permet afirmar que un objecte no existeix. Això sí, mai sabrem com és aquell bjecte realment quan no el veiem.

Activitat 7: Defenicions

2009-10-28T09:09:00.000-07:00

SABER COMÚ: es funda en l'experiència de la vida quotidiana. Es pregunta el què de les coses.
TÈCNICA: saber com fer certes activitats. Persegueix el domini del món.
SABER ARTÍSTIC: més narrativa que explicativa. Narra la seva experiència i el seu objectiu és crear bellesa.
EXPERIMENT: conjunt d'activitats matematitzades que preten descobrir el comportament de les coses.
CIÈNCIES FORMALS: tracten l'estructura del pensament.
MÈTODE: camí que seguiex la ciència per arribar als seus objectius, la manera de treballar.
AXIOME: principis fonamentals indemostrables dins del sistema inductiu.
INDUCCIÓ INCOMPLETA: es recolza en comprovacions individuals i arriben a una conclusió probable perquè no observa la totalitat dels casos.
HIPÒETSI: suposició provisional que encara no ha estat confirmada.
TEORIA CIENTÍFICA: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
FALSACIÓ: refutació de la hipòtesi quan no concorda amb el comportament del món.
COMPRENSIÓ: consisteix en captar els sentits de les accions i pertant situar-se dins dels fets.
MITE: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
MÈTODE EMPIRICORACIONAL: mètode filosòfic que accepta per igual el sentit i la raó.
EMPIRISME: separa l'experiencia i la raó i considera més important els sentits.
RACIONALISME: separa l'experiencia i la raó i considera més important la raó.
REVOLUCIÓ CAPOERNICANA DEL CONEIXEMENT: canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre del coneixement.
JOC DE LLENGUATGE: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.
HERMENÈUTICA NO NORMATIVA: mètode hermenèutic que no posa normas a la comprensió.
PRETENCIONS DE VALIDESA DE LA PARLA: són les condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a una compressió.
METAFÍSICA: part de la filosofia teòrica que tracta sobre presumptes objectes que van més enllà dels sentits.

Activitat 6: L'OBJECTIU DE LA FILOSOFIA

2009-10-28T08:50:00.000-07:00

L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.
Ludwig Wittgenstein.

1.Idees principals
Aquest text tracta la filosofia del qual afirma que només té la funció d'interpretar els diferents enunciats. La ciència ja parla del que s'ha de parlar i la filosofia l'ha d'aclarir.

2.Títol
L'objectiu de la filosofia

3.Funció de la filosofia segons el text. Per què afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la part subrayada.
La filosofia és de llenguatge, l'ha d'interpretar. No ha de pretendre parlar sobre el món perque això ja ho fa la ciència. És una activitat lògica i coherent que ha d'aclarir els enunciats que tracten sobre el món. Ha de posar rigor a aquells pensaments que poden confondre. L'objectiu de la filosofia és només aclarir detalladament els pensaments confusos .

4.Quins mètodes defensa l'autor? Compara'l amb altres mètodes.
Defensa el mètode analiticolingüístic en el que diu que la filosofia ha d'analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo ja que donen lloc a confusions. Aquestes confusions es donen ja que els enunciats filosòfics són imprecisos. Mentre que el mètode hermenèutic que també analitza el llenguatge té la finalitat de comprendre els textps. També el podem comparar amb el mètode empiricoracional que es basa en la raó i els sentits més que en l'analisis del text. Diu que els sentits ens proporciona dades i la raó ha d'interpretar-les.

5.Busca informació sobre Wittgenstein

Activitat 5: ÉS EL JO REALMENT LA PRIMERA REALITAT?

2009-10-11T05:09:00.000-07:00

Si jo no fos la primera realitat què o qui ho seria? Tu? Però tu és jo i jo qui és? Efectivament per a mi el jo és la primera realitat. Nosaltres dubtem i pensem i per tant existim. Pel simple fet de pensar si som reals estem afirmant que ho som. Podem dir que els objectes són reals perque tu, o sigui jo ho captem amb el sentits deduïnt els seus colors, els seu tacte, la seva olor, el seu tamany i fins i tot el seu gust. Però si no hi hagués un jo per pensar que un objecte és real qui ho faria? I encara que podem coneixer tantas coses amb els sentit tampoc podem estar 100% segurs de que siguin reals perque aquets ens poden enganyar. Per això l'únic del qual podem estar segurs de que és real és el jo, perque fins i tot tú pero a mí podries existir només en la meva ment i per tant no ser real. Per aquesta raó el jo seria la primera realitat.

Activitat 4: MÈTODES DEL SABER CIENTÍFIC

2009-10-11T04:20:00.000-07:00

Activitat 3: Preguntes de comprensio pàgina 17

2009-10-11T03:51:00.000-07:00

1.Escriu una definició de "Saber" utilitzant les teves pròpies paraules.
És captar amb força la realitat i fer-la nostre. El saber està format per l'experiència i la raó.

2. Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci tangibles?
Les dades de l'experiència són en si mateixa caoticas i desordenades i la raó ordena alló divers per mitjà de sensacions.

3. Quin tipus d'experiéncia, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre?
El saber artístic: narren a la seva manera l'experiència de la vida.Són formes de conèixer la realitat.

4. Hi ha alguna relació entre el saber científic i tecnic?
Sí, es complementen mutuament. El tècnic s'enten com una aplicació del saber científic. D'alguna manera la tecnologia ajuda a la ciència a evolucionar i la ciència dona els seus coneixements a la tecnologia.

Activitat 2: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

2009-10-11T03:29:00.000-07:00

En temps antics la filosofia tractava tots els temes del saber, tal com la seva paraula indica: amor a la saviesa. Però avui en dia la filosofia s'ha reduït a temes similars als que ens respon la religió. Ens respon a preguntes com: Perquè existim? D'on venim? Entre la religió i la filosofia podem diferencia que la religió es basa en la fe mentre la filosofia es basa en el pensament crític.
A diferencia de la filosofia la ciència sempre ha intentat respondre aquestes preguntes però demostrant-lo amb teories i lleis basades en l'experiència, però la ciència no ha pogut explicar-ho tot.
La ciència i la religió tenen veritat absoluta tot el contrari a la filosofia que no té ja que s'ho pregunta tot com un nen petit sense base. Si aprens a filosofar mai s'acabaren els teus dibtes, al contrari sempre tindràs més.

Activitat 1: AVUALUACIÓ INICIAL

2009-10-11T02:52:00.000-07:00

1- Defineix en un màxim de 3 línies que entens per filosofia.
Un pensament subjectiu que ens fa reflexionar sobre tots els temes.

2- Quins temes tracta?
Tracta qualsevol tema; tots els perquès de la vida.

3- Qui era Sòcrates? Què en saps?
Era un filòsof grec del qual no tenim res. Va ser mestre de Plató.

4- Quan va sorgir el pensament occidental?
Al segle VI a.C

5- Per què existim?
Per l'evolució, per atzar o per casualitat...

6- Per què existeix la política?
Per organitzar-nos millor i mantenir l'ordre.

7- Creus que t'has de comportar seguint uns valors? Per què?
Sí perque els valors que tu decideixes seguir determinen la teva personalitat i si vols mantenir una bona convivència hauríem de seguir-los.

8- Creus que ets una bona ciutadana?
Sí perque pel moment no he fet mal a ningú i compleixo els meus deures però sempre exigint els meus drets.

9- Esmenta 5 filòsofs.
Aristòtil, Plató, Kant, Epicur, Descartes

10- Per què l'esser humà necessita la cultura?
Perque és la base per diferenciar-nos d'altres éssers vius i per poder evolucionar.

11- Som lliures?
Sí perque tu ets lliure d'escollir el que vulguis fer encara que tot tingui les seves conseqüències, peró sabent aquestes conseqüències tu actúas segons els teus interessos. Però la teva llibertat s'acaba quan comença la de l'altre.

12- Què és la bellesa?
És allò que sense concepte plau universalment.